L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom. Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons. El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert. El seu castell, però, no apareix mencionat en la documentació fins a la darreria del segle XI, concretament l’any 1096, en el testament de Gerberga de Salàs, senyora de Sas; segons aquesta acta testamentària, deixava al seu fill primogènit Pere, entre d’altres castells, el castro Curanto i la vila de Cardet.
Posteriorment, la història de Curant es perd en el temps, però reapareix fugaçment amb motiu del capbreu de la baronia d’Erill de l’any 1393, en què consta que Curant tenia 8 focs i els seus habitants estaven obligats a fer tot tipus de prestacions, com fer obres al castell de la vila, host i cavalcada, guàrdies, treballs agrícoles, pagament de taxes, etc.