El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs. Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce, per al remei de les seves ànimes. Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’Elest que era entre la Roca i el Prat. Aquestes i altres adquisicions, algunes relacionades amb Abella d’Adons, aportaren a Santa Maria de Lavaix un patrimoni de certa consideració, la qual cosa permeté el nodriment d’una parròquia monàstica. Així, al final del segle XII, en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa de Lavaix hom troba esment de l’“ecclesia Sancti Vincentii de Adonce”, que tenia com a sufragània la de Santa Cecília d’Abella d’Adons; era l’abat de l’esmentat monestir qui tenia el dret de provisió de rector i de visita.
L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és actualment una senzilla construcció de pedra amb un petit campanar de torre damunt un angle de l’edifici. No conserva cap tret arquitectònic propi de l’estil romànic. Tenia un notable sagrari de fusta daurada que es conserva avui dia al Museu Diocesà de Lleida.