Situació
Vista de la base del mur del sector ponentí del recinte rectangular d’aquesta fortificació.
ESG
Les restes del castell de Lavaix són situades dalt d’un turó de vessants molt pendents, excepte pel costat nord, conegut com la “Roca de Sant Miquel”, el qual s’emplaça a la banda dreta de l’embassament d’Escales, un xic al N de les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Lavaix, avui dia sota les aigües de l’embassament.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG146957.
Per a arribar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera N-260 que mena a la Pobla de Segur, i un cop fet un recorregut d’uns 2 km, hom veu les ruïnes just al damunt d’un túnel.
Història
La primera notícia d’aquesta fortificació data de l’any 955 i la proporciona el cartulari del monestir de Sauta Maria de Lavaix. Consta que en aquest any, Quint, essent ja abat del monestir de Lavaix, donà a l’esmentat cenobi un molí situat sota el castell (de Lavaix) (“ipso molinare subtus castello”).
Posteriorment a aquest document i fins al segle XIII no torna a ésser esmentat aquest castell, quan la família dels Erill, en constituir-se protectors del monestir de Lavaix, el convertiren en una de les seves residències. Després d’aquesta dada no és fins ben entrat el segle XVII que torna a aparèixer una notícia documental d’aquest indret, però l’edifici s’havia convertit llavors en una ermita sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. La darrera referència es troba en el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de P. Madoz de l’any 1846, on es diu: “En sus inmediaciones (del monestir de Lavaix), existían los restos de un antiguo edificio que se decía haber sido palacio de los condes de Erill.”
Castell
Planta del castell, d’estructura quadrangular i irregular, amb una petita edificació al centre que podria correspondre a una antiga ermita.
ESG
Durant els anys 1988 i 1989, l’Institut de la Joventut de la Generalitat de Catalunya va organitzar, a petició de l’Associació Museu i Estudis de la Ribagorça, dos camps de treball de caràcter arqueològic com una primera prospecció de les restes de l’edifici del castell.
L’objectiu d’aquests camps de treball, dirigits per J. Medina i R. Larrègula, fou fer una primera valoració de l’estat de conservació de les estructures que encara es troben en peu i, també, veure la possibilitat de fer una intervenció arqueològica en profunditat. Els resultats d’aquestes dues intervencions van deixar a la vista un recinte de forma rectangular i irregular (les seves mides són de 16 i 19 m en els costats laterals més curts, i de 25,50 i 23,80 m en els més llargs), emmarcat per una muralla d’uns 80 cm de gruix, feta amb pedra tosca sense treballar; no es tracta de la muralla original, sinó la resultant de diverses modificacions producte de la reutilització de l’indret.
Al mig del recinte hi ha una estructura quadrangular (5,10 X 5,40 m) amb un gruix dels murs de 55 cm, els quals són construïts amb pedres de mida diferent i forma sense treballar, unides amb argamassa. Les parets estaven originàriament arrebossades. Té una porta en la seva cara més meridional. Possiblement, es tracta de les restes de l’antiga ermita, que podrien haver format part d’una estructura més gran, relacionada amb la petita fortificació de Lavaix.
Per les restes encara conservades, es pot dir que la forma del recinte indica la possibilitat que hi existís una edificació militar, però la falta d’estructures en superfície (encara falta portar a terme l’excavació arqueològica en extensió del lloc) fa que aquesta afirmació no es pugui fer sense reserves.
Bibliografia
- Madoz, 1845-50, vol. X, pàg. 8
- Serrano, 1920, vol. XLI, pàgs. 449-461
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 166, pàgs. 370-371