De la capella de Santa Pelaia, avui desapareguda, no es tenen dades històriques que permetin establir un mínim de la seva història; tan sols en el llibre de visites del 1758, Santa Pelaia, la missa de la qual era per als habitants de la Farga, apareix com a capella annexa de la parroquial de Sant Andreu d’Arcavell. Per contra, sí que hi ha notícies del terme de Santa Pelaia, esmentat l’any 992, en què el prevere Bo donà a Santa Maria de la Seu la meitat de l’església de Sant Miquel de Ponts i els seus béns, situats al terme de Santa Pelaia a Arcavell. Aquest terme es pot retrobar en altres documents datats els anys 1004, 1008, relatius a donacions de terres a Santa Maria de la Seu, i l’any 1077, en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica les batllies i les franqueses que els seus avantpassats tenien a la vila d’Arcavell, al terme de Santa Pelaia. En aquest darrer document s’establien com a límits d’aquest terme, a llevant, la vila de Lòria, al N, el lloc de Caborreu, al S, el lloc de la Portella, i a ponent, “in crepitudinem Quculli”.