Situació
Un aspecte del mur més sencer de l’estança de la part de migdia d’aquesta fortificació.
ECSA - A. Villaró
Les restes del castell són al costat de la casa de Feners, a la riba dreta del Segre, prop de la Seu.
Mapa: 34-10(216). Situació: 31TCG755918.
Feners és una casa que hi ha prop d’un collet damunt Somont. Per anar-hi, cal agafar un trencall que parteix del quilòmetre 133 de la C-1313 de la Seu a Puigcerdà i tot seguit prendre el camí de la dreta, en comptes del de l’esquerra que mena a Somont.
Història
En un principi sembla que al llogaret de Feners —propietat de l’església d’Urgell des del 947, gràcies a una donació comtal— no hi havia cap mena de fortificació. Així ho fan palès les confirmacions dels papes Silvestre II (1001) i Benet VIII (1012). Els documents d’aquesta època parlen només d’un petit grup de cases “villarunculum que vocatur Feners”.
El fet que el lloc on s’alçà la torre és un enclavament força estratègic en el camí cap a la Cerdanya, i que per tres bandes és rodejat per terres del vescomtat de Castellbò, ens fa pensar que aquesta fortificació fou bastida durant o a conseqüència de les dures lluites entre el bisbe d’Urgell i els vescomtes, segurament en el mateix moment que es bastí la propera fortificació de Somont, tal vegada a mitjan segle XII.
Castell
Planta dels dos sectors que componen aquest derruït castell.
A. Villaró
Tot i la manca de documentació explícita de la torre, les estructures que s’hi conserven fan pensar en l’existència d’una petita fortificació o d’una casa fortificada a l’indret.
Avui hi ha restes de dues estructures aparentment no connectades entre elles, però que possiblement formaven part d’un únic conjunt, deformat posteriorment.
L’edifici superior té una planta de 4,50 m per 5,60 m, amb la porta orientada a ponent. A la paret nord hi ha dues fornícules i restes de forats per a sostenir les bigues d’un soler. L’aparell del mur, tot i la seva solidesa, és força matusser: pedres gens treballades i de mides ben desiguals, col·locades en filades irregulars però de manera ben sòlida. L’alçada màxima d’aquestes restes és de 2,5 m.
En un nivell lleugerament inferior, i separat de l’estructura anterior per un camí obert recentment, hi ha un edifici més gran, compost per dues estances de costat, una d’uns 5 m × 4 m i l’altra, més enrunada, de 9 m × 5 m. L’aparell és idèntic al de l’altre edifici. L’estança més gran té dues espitlleres, una de secció rectangular i l’altra, triangular. Aquesta estança arriba als 5 m d’alçada; sembla que hi ha forats de bastida.
Segurament, totes aquestes estructures poden ésser datades en època romànica, vers el segle XII.
Bibliografia
- Baraut, 1980, vol. III, doc. 271, pàgs. 100-101; Baraut, 1980, vol. IV, doc. 324, pàgs. 38-40.