Sant Roc de la Farga de Moles (Anserall)

Situació

Absis de l’església derruida, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues.

ECSA - M. Anglada

El raval de la Farga de Moles és al peu de la C-145, uns 100 m abans d’arribar al pas fronterer amb Andorra. Les restes de Sant Roc (o Sant Miquel de Ponts) no queden pas més enllà d’uns 40 m de la carretera, pel costat de llevant, al mig d’un bosc.

Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCG742992.

Per arribar-hi és millor d’anar a peu, perquè el camí que hi ha al trencall a mà dreta cap a llevant queda tallat per un mur de formigó. Des del prat cal endinsar-se al bosc, on hi ha les restes, molt ocultes per la vegetació. (MAB)

Història

Aquesta església, edificada pel prevere Cristià, fou consagrada l’any 940 pel bisbe Radulf de la Seu d’Urgell. Era situada a la vila de Ponts, prop de la torre sobre la qual, al segle XIII, els comtes de Foix, com a hereus dels Caboet, senyors del lloc, edificaren una fortalesa coneguda com la Bastida de Ponts. El prevere Cristià dotà esplèndidament la nova església. Entre els béns de la dotació figura l’església de Sant Cristòfol, edificada prop de Sant Miquel de la qual depenia, i que Cristià deixà perpètuament als seus familiars, clergues, amb l’obligació de pagar a Santa Maria de la Seu un cens anual de dues lliures de cera. L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Sal·la i de Santa Maria de la Seu. Dos anys més tard, el 992, un altre nebot del fundador, el prevere Bo, renuncià la part que li pertocava de l’església de Sant Miquel, a favor, també, de l’església d’Urgell. En ambdós casos, els donadors es reservaven la propietat mentre visquessin, i s’obligaven a pagar un cens anual a Santa Maria de la Seu.

Acta de consagració de Sant Miquel de Ponts (31 de desembre del 940)

Consagració, pel bisbe Rodulf de la Seu d’Urgell, de l’església de sant Miquel de Ponts, en el terme d’Arcavell, construïda i dotada pel prevere Cristià, el qual la deixa perpètuament als seus familiars clergues, amb l’obligació de tenir-ne cura i satisfer a Santa Maria d’Urgell un cens anual de dues lliures de cera.

In nomine Dei summi hac regis aeterni, et individue sancte Trinitatis, sub anno incarnationis domini nostri Ihesu Xpisti. DCCCC. XL., seu sub anno. V. regnante Leudevigo rege filio Charloni regi. In diebus predicti veniens eximius vir almusque pacificus reverentissimus Rodulfus episcopus in predicto commitato Urgellense in locum vocitatum Pontes, ad illa torre que dicitur, ad consecrandam ecclesiam Dei que [sic est in eo]dem locum in honore sancti Michaelis archangeli dicata, quam corde contrito et nutu divino hedificare chonatus est videlicet vir inlustrus Xpistianus presbiter, in cuius meritum surrexit limina templi atque tradidit eadem ecclesiam pontifici illi predicti ad consecrandum, et donavit ad iam predicta ecclesiam in fines de Pontetano vel de villa Archabelle. Dono ego Xpistianus presbiter ad iam dicta ecclesiam terras, vineas, casas, casalibus, paliariis, molinis, orreis, que afrontant de. I. parte de monte Pino Milierus usque ad ipso torrente qui discurrit de Ortonedin, et de. III. parte ad illo rivo qui discurrit de illo orto usque ad illa portella, et de. IIII. que parte in ipso monte de Orgolello, quantum inter istas afrontationes includunt de hec omnia quod superius resonat, exceptus quod abeo ad fratrem meum nomine Bonitum donatum et ad sorores meas, propter [remedium an] ime mee. Ipsut aliud quantum de meo invenire potuerit homo in monte, in valle, cultum vel incultum, sive de parentes meos vel de excomparacione, dono [ad di]cta ecclesia hec omnia, et dono ibidem libros lectionarios. II.. antiphanarios. II., et missale. 1. obtimo, et passionario. 1., et duo locorum misticum, et Iob, Iudi, Tobi et Exter et Machabeorum, el humiliario. I., et sermonario. I., et psalterios. II., et ymnoros. II., et signos.. III. de metallo, et calices. II. de stagno, et vestimentos. II. obtimos, et parilios de mapas. III., et tualias. III., et malgas. IIII. Et ipsam ecclesiam sancti Xpistophori qui ibidem est super domum sancti Michaelis dono in subdicione sancto Michaele, et dono ibidem tapices. II., gangapes. II., chotos. II., plumazos. III., batlencos. II., bellatas. III., et hoves. XXXX., et bachas. IIII., equas. IIII., kaballo. I. cum freno et [sella, por]chos. V., asino. I. […], capilias. III., tonnas. VI., chanaxtras. III., anapos. IIII., scho[tel]as. XX., chaldarias. II. ereas et. I. ferrea, cremalios. II., [,..]es. VI., axatas. III., [cu]liges. III., po[tateir]as. V., [secha]terras. IIII., boves. II., et de ipsos meos molinos, ipso. I. qui est ad illo uxo de foris habeat potestate frater meus Bunit[ius dum vivit] post obitum vero suo remaneat ad sancto Michaele, no habeat potestatem exinde nec vindere nec donare, et dono ibidem orreos. II. et ad domum sancta Maria matrem ei[usdem sede vico] exeat census per singulos annos libras. II. de cera. Et ego Rodulfus episcopus consecro ipsa iam dicta eclesiam in honorem sancti Michaelis archangeli. rogante et deprecante [Xpistiano presbitero]. Et ego Xpistianus presbiter indignus et peccator dono adque trado, sicut supra nominatum vel iam dictum est, de Pinio Humilierus usque ad ipso rivo de Ortonedin et de illo rivo [qui discurrit de ipso arto ] usque ad ipso monte de Argolello, quantum ibidem habe[o adquisi]sito vel [aquisiero…] libros et de vasa et heramenta et ferramenta sive […]. Ego Xpistianus presbiter [sic dono] hec omnia [quod] superius resonat ab omne integritate propter remedium anime mee et de parentes meos ad domum sancti Michaelis sive et ad fratrem meo nomine Dach[one cl]erico et ad nepotos meos Sentane presbitero et ad Bonone, ut dum illi vixerint habeant potestate, post obitum illorum remaneat ad consanguinitatem meam vel illorum, de uno in alio de fine usque in finem, qui ibidem Deo serviunt sancti Michaelis archangeli fundata et de[dicata] et nullus alius de alia genera exinde non habeat potestate si nostri non de[sierint] toti. Trado ego Xpistianus hec omnia ad iam dicta ecclesia sancti Michaelis archangeli fundata et dedicata propter obsolucionem peccaminum et propter amorem celestis patrie et [timorem] gehenne ignis et propter remedium parentum nostrorum et propter dedicacionem ecclesie sancti Michaelis archangeli. Quod si nos ego donator aut ullus homo ex adverso vel [alia] persona vel inruere certaverit, qui contra hanc dote facta ad nos tradita usurpaverit vel usurpare ausus fuerit, primum ad agnimas sanctorum et divino consorcio [ultimum] die letitie et amaritudinis extraneus reperiatur, sed et accidat ei malledictio, et descendat sicut descendit super Datan et Abiron quos vivos eos terra absorbuit. Ita fiet, amen. Et qui hec inquietare ausus fuerit vindicare non valeat, sed plenissima ubique in omnibus hanc scriptura habeat firmitatem, et temptator vel inquietator hec omnia in duplo corporaliter ad eadem domum et ibidem commanentibus vel servientibus sine mora restitui faciat.

Facta dote beati Michaelis archangeli sub prisconlatarum. II. kalendas ianuarii, anno. V. regnante Leudevigo rege filio Karloni.

Xpistianus presbiter hunc dote vel donacione feci sancto Michaelis archangeli. et testes firmare rogavi et SSS. Ramio presbiter SSS. Dania presbiter SSS. Wadamirus presbiter SSS. Geldericus presbiter SSS. Rodulfus episcopus qui hanc dotem rogitus firmavi SSS. Agericus archidiachonus SSS.

Mansuendus presbiter rogitus scripsit et SSS die et anno co supra.

O: ACU, Consagracions d’esglésies, núm. 16.

A: Còpia resumida del segle XIII, ACU, Liber Dotaliarum Ecclesiae Urgellensis (Cartulari de la catedral de la Seu d’Urgell), vol. I, doc. 820, foli 240.

a: Baraut: L’església de Sant Miquel de Ponts i la seva donació al monestir de Tavèrnoles, “Estudia Monàstica” (Montserrat), núm. 18, 1976, ap. 1, pàgs. 371-372.

b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), núm. 1, 1978, doc. 29, pàgs. 86-87.

c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell, la Seu d’Urgell, 1986, doc. 30, pàgs. 91-93.


Traducció

"En nom de Déu suprem i rei etern, i de la santa i indivisible Trinitat, l’any nou-cents quaranta de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, o sigui, l’any cinquè del regnat del rei Lluís, fill del rei Carles. En la data esmentada vingué l’il·lustre baró afavoridor de la pau, el molt reverend Rodulf, bisbe, al lloc anomenat Ponts, a la Torre que s’esmenta, dins el comtat d’Urgell, per consagrar l’església de Déu que hi ha en aquest lloc dedicada en honor de sant Miquel arcàngel, que amb contrició de cor i amb l’ajuda de Déu s’esforçà per edificar l’il·lustre baró Cristià, prevere, pels mèrits del qual s’alçà el llindar del temple; li lliurà aquesta església a l’esmentat pontífex i la dotà dins els termes de Ponts, a la vila d’Arcavell. Jo, Cristià, prevere, dono a l’esmentada església terres, vinyes, cases, casals, pallisses, molins i graners; les afrontacions són, per una banda, des del mont Pi Milierus fins al torrent que baixa d’Ortoneda, per una tercera banda el riu que baixa de la font fins a la portella; per la quarta banda el mont d’Argolell; tot el que inclouen aquestes afrontacions i totes les coses que consten més amunt, llevat del que he donat al meu germà, anomenat Bonet, i a les meves germanes, ho dono per a remei de la meva ànima. Tot allò que hom pugui trobar com a meu a la muntanya, a la vall, cultivada o erma, heretat dels parents o bé comprat, ho dono tot a l’esmentada església; dono a aquest lloc dos llibres leccionaris, dos antifonaris, un missal en molt bon estat, un passionari, dos místics, els llibres de Job, Judit, Tobies, Ester i els Macabeus, un homiliari, un sermonari, dos psalteris, dos himnaris, tres campanes de metall, dos calzes d’estany, dues vestidures en molt bon estat, tres parelles de tovallons, tres estovalles i quatre malgas. I l’església de Sant Cristòfol que hi ha allà, més amunt de la casa de Sant Miquel la poso sota jurisdicció de Sant Miquel i li dono dos tapissos, dos gangapes, dos cots, tres coixins, dos batlencos, tres bellatas, quaranta ovelles, quatre vaques, quatre eugues, un cavall amb el fre i la sella, cinc porcs, un ase, tres capilias, sis tones, tres canastres, quatre anaps, vint escudelles, dues calderes de bronze i una de ferro, dos clemàstecs, sis…, tres aixades, tres culiges, cinc potateiras, quatre selles, dos bous, dels meus molins, un, el que és per a l’ús públic, que el tingui en poder el meu germà Bonet mentre visqui i que després de la seva mort romangui en poder de Sant Miquel sense que pugui vendre’l ni donar-lo; dono també dos graners i per a la casa de Santa Maria, la seva seu mare, ha de sortir cada any d’aquesta població un cens de dues lliures de cera. I jo, Rodulf, bisbe, consagro l’església esmentada en honor de sant Miquel arcàngel, mogut pels precs i les súpliques del prevere Cristià. I, jo, Cristià, prevere, indigne i pecador, dono i lliuro, tal com s’ha esmentat més amunt i ja s’ha dit, des del Pi Humilierus fins al riu que baixa i des del riu que baixa d’Ortoneda fins al mont d’Argolell tot el que hi he adquirit o bé hi adquiriré… llibres, vasos, eines de bronze i de ferro…

Jo, Cristià, prevere, dono totes aquestes coses que consten més amunt, totes íntegrament, per a remei de la meva ànima i la dels meus pares, a la casa de Sant Miquel i al meu germà anomenat Dacó, prevere, i als meus nebots, Senta, prevere, i Bonó, de manera que mentre visquin ho tinguin sota la seva potestat i que després de la seva mort restin per a algun parent meu o seu i s’ho transmetin de l’un a l’altre fins a la fi aquells qui serveixin Déu en aquesta església fundada i dedicada en honor de sant Miquel arcàngel, i que ningú més d’una altra família no en tingui la potestat llevat que els nostres s’hagin extingit completament. Jo, Cristià, dono totes aquestes coses a l’esmentada església fundada i dedicada en honor de sant Miquel arcàngel, per l’absolució dels meus pecats, per amor de la pàtria celestial, pel terror del foc de l’infern, per a remei dels nostres pares i amb motiu de la dedicació de l’església a sant Miquel arcàngel. I si nosaltres, jo, el donador o algun home adversari o qualsevol altra persona intentés intervenir contra aquesta dotació que hem fet i usurpés o intentés usurpar les coses que hem donat, primer que sigui apartat de les files dels sants i que finalment sigui considerat aliè al tracte diví el dia de l’alegria i del dolor, que li sobrevingui la maledicció i que caigui damunt seu com caigué damunt Datan i Abiron que foren engolits vius per la terra. Que així es faci, amén. I si algú s’atreveix a pertorbar aquestes disposicions, que no pugui reclamar res sinó que aquesta escriptura tingui plena validesa en tot i a tot arreu, i que l’autor de l’intent o de la pertorbació es vegi obligat a pagar sense tardança el doble de tots aquests béns materials a aquesta església i als qui hi viuen i hi presten els seus serveis.

Aquesta dotació de Sant Miquel arcàngel amb les condicions esmentades ha estat feta el dia segon de les calendes de gener l’any cinquè del regnat del rei Lluís, fill de Carles.

Cristià, prevere, que he fet aquesta dotació i donació a Sant Miquel arcàngel, he pregat als testimonis que ho signessin, i ho subscric. Ramió, prevere, ho subscric. Dania, prevere, ho subscric. Guadamir, prevere, ho subscric. Gelderic, prevere, ho subscric. Rodulf, bisbe, que ha confirmat aquesta dotació, a petició, ho subscric. Ageric, ardiaca, ho subscric.

Mansuet, prevere, ho ha escrit a petició i ho subscriu el dia i l’any abans esmentats."

(Trad.: Joan Bellès i Sallent)

De l’any 945 hi ha documentada la deixa d’una peça de terra a l’església de Sant Miquel, realitzada pel matrimoni format per Eldemars i Ranesinda, per al remei de llurs ànimes.

Tanmateix, l’any 1004, el comte d’Urgell Ermengol I i la seva muller Gedberga, lliuraren l’església de Sant Miquel amb tots els béns a l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles. El mateix comte, en el seu testament del 1007, deixà a Sant Miquel un llegat d’una unça d’or. La dependència de Sant Miquel de Ponts del monestir de Tavèrnoles és confirmada per l’acta de consagració de l’església del cenobi del 1040 i per la concòrdia convinguda per l’abat Bernat i el bisbe d’Urgell, Abril, l’any 1268, sobre qüestions de jurisdicció que afectaven diverses esglésies de domini monàstic, entre les quals hi havia Sant Miquel de Ponts.

Un altre llegat conegut, fet a aquesta església, és el d’Arnau Arcavell, en el seu testament del 1214, que deixà a Sant Miquel de Ponts un antifonari.

Sembla que el 1592, any en què els béns del monestir de Sant Serni passaren al seminari de la Seu d’Urgell, l’església de Sant Miquel encara era unida al monestir.

Per la situació i per les dades existents, cal identificar l’església de Sant Miquel de Ponts amb les despulles de l’església coneguda com Sant Roc de la Farga de Moles, que degué canviar d’advocació. (MLIC)

Església

Planta de la part conservada de les seves ruïnes.

M. Anglada

Les restes de l’església, colgades de terra i vegetació, consten d’un absis, decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes, i una part del mur de tramuntana, amb voltes enfonsades. L’interior, avui dia totalment inaccessible, és ple de vegetació, runa i terra que colguen la resta de parets. Caldria netejar-les per esbrinar la forma de la planta, que respon —com suposem— a una nau rectangular capçada per l’absis esmentat.

L’aparell és força ben col·locat, però amb juntes gairebé seques, la qual cosa ha fet que l’edifici s’enderroqués fàcilment. Les arcuacions són molt barroeres i fetes amb peces de tosca, tallades grollerament, i palesen una perduració rural de les formes de l’arquitectura llombarda, possiblement fins al segle XII.

Ens trobem davant un altre exemple d’abandó total d’un edifici romànic, en procés de progressiva destrucció produïda per la mateixa vegetació. (MAB)

Bibliografia

  • Baraut, 1976, núm. 18, pàgs. 367-377; Baraut, 1978, vol. I, doc. 29, pàgs. 86-87 i doc. 48, pàgs. 116-120; Baraut, 1979, vol. II, doc. 109, pàg. 81; Baraut, 1980, vol. III, doc. 219, pàgs. 51-52, doc. 226, pàgs. 58-59, doc. 294, pàgs. 125-126 i doc. 300, pàgs. 131-132; Baraut, 1986-87, vol. VIII. doc. 7, pàg. 122.