Una altra opció és que la persona d’edat visqui amb la seva família, i sobre aquest punt hi ha opinions molt diverses. Per a algunes persones grans és la millor opció i per a d’altres la idea de compartir la casa amb persones de diverses generacions —fills i néts— se’ls fa feixuga. Però deixant de banda les preferències particulars, que sovint no s’expressen per no causar conflictes familiars, la veritat és que la vida en família pot ésser una bona opció, tot i que presenta avantatges i inconvenients.
Entre els avantatges, per descomptat, hi ha que pot rebre sempre que convingui l’ajut dels seus éssers estimats. Però també cal destacar que la convivència entre persones de diverses generacions pot ésser beneficiosa per a tothom, no solament per a les persones d’edat que es troben més integrades en els estils de vida moderns, sinó fins i tot per als néts, que poden rebre una interessant aportació cultural. Hi ha l’inconvenient, però, que segons la distribució de la casa poden veure reduïda la seva intimitat; a més, el ritme de vida o els conceptes educacionals diferents poden ésser font de conflicte. D’altra banda, sovint es té la sensació de constituir una càrrega per als fills, la qual cosa és, globalment, un fet negatiu. El mateix pot passar si es decideix que visquin alternativament en cases d’un i altre fill, per bé que de vegades aquesta vida atreu les persones grans, ja que poden conèixer millor tots els seus néts.
En definitiva, sempre que s’opti per la convivència familiar, cal intentar de respectar la intimitat de la persona d’edat, procurant-li un espai físic particular, com una habitació en la qual fins i tot pot tenir els seus antics mobles. I encara que la família pugui, amb la seva col·laboració, pal·liar-ne les limitacions, cal mantenir un contacte estret amb els responsables sanitaris per tal d’establir el grau d’ajut que li pot oferir, com també les necessitats sanitàries que hagin d’ésser solucionades per personal especialitzat.