Hom anomena tabac a una sèrie d’espècies de plantes de la família de les solanàcies, la més comuna de les quals és la Nicotiana tabacum, i també, genèricament, als productes manufacturats procedents d’aquestes plantes.
La Nicotiana tabacum, la planta del tabac, és originària d’Amèrica, però des que aquest continent fou colonitzat, el seu conreu es va estendre amb facilitat a la resta del món, ja que té unes característiques biològiques que li permeten adaptar-se bé a diversos medis. Actualment es conrea en més de 120 països del món.
El conreu del tabac té per objecte la utilització de les seves fulles per a la fabricació de diversos productes destinats bàsicament a ésser fumats. Per a poder fabricar aquests productes, les fulles recol·lectades són sotmeses a diversos processos de dessecació i fermentació. Segons que siguin els procediments utilitzats, s’obtenen diferents tipus de tabac, amb els quals són elaborats els productes que hom comercialitza. Actualment, el tabac es presenta principalment en tres formes: cigars, constituïts només per fulles de tabac enrotllades en forma de cilindre, que hom fuma directament sense cap altre dispositiu; picadura, constituïda per petits fragments de fulles que, per tal d’ésser fumada s’ha d’embolicar en fulls de paper o d’introduir en una pipa; i cigarrets, constituïts per picadura embolicada en paper.
L’acte de fumar consisteix en l’aspiració del fum produït per la combustió del tabac, en qualsevol de les seves formes de presentació. Segons el mètode de fumar que s’utilitzi, així com les particularitats d’aquest en cada persona, el fum produït per la combustió del tabac és inhalat en major o menor mesura. És possible que tot el fum aspirat, o bé només una part d’aquest, arribi fins als pulmons. Però, a més, indirectament, en respirar hom inhala també el fum que va quedant en l’aire per efecte de la combustió del tabac.