Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat. La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988. La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò; el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran. Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als drets adquirits sobre el castell de Bescaran. El pacte fou renovat el 1206. La reacció d’Arnau fou destruir el castell el 1210. En el pariatge del 1278 el comte de Foix renuncià del tot a qualsevol pretensió sobre Bescaran. Els bisbes i la canònica de la Seu continuaren essent senyors de Bescaran fins al segle XIX.