Situació
Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases. Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG852630.
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental.
L. Prat
Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat.
L. Prat
Del punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga surt, a mà esquerra, una pista on hi ha senyalitzat Busa. Enfilant-se vers la muntanya, aquesta pista arriba al coll d’Arques, on es trifurca; continuant per la del centre, a uns 2 km hi ha, a mà esquerra, un trencall que a uns cinc minuts a peu deixa a casa Llobeta, propietat privada on hi ha la capella, en la qual ja no se celebra culte. (CRP)
Història
Aquesta església era a la vall de Lord i, possiblement, al terme de castell de Castelltort, si és que en tenia. No resta clar si tingué en algun moment funcions parroquials. Si és que les tingué, fou durant un període de temps molt curt, i probablement només fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Posada. Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys i, a través d’aquest, del de Sant Serni de Tavèrnoles.
Les primeres notícies que en tenim són d’una data inicialment dubtosa, en la venda que l’any 1044 feu Guilla, al seu possible germà, Miró, fill de Sunyer, i a la seva muller Ermessenda, d’un alou situat a l’apèndix de la vall de Lord, al lloc de les Corts, que el seu pare Sunyer havia comprat a Malanyec, anomenat Guillem, levita; a més, els venia la parròquia de Sant Martí (de Ventoldra) i les esglésies de Sant Sadurní de Genebres i Sant Miquel de Marsinyac. Aquesta parròquia de Sant Martí afronta a tramuntana amb la parròquia de “Galten” i amb la muntanya de Busa (“monte Busine”).
Després, l’any 1203, l’abat Pere de Sant Serni de Tavèrnoles, amb el consentiment de la comunitat del seu monestir, restituí als monjos de Sant Llorenç de Morunys i al seu prior, les esglésies de Sant Sadurní del Grau i de Sant Iscle de Tolteny (“Sancti Aciscle de Tolen” o “Tolten”). Per tant, tret de Sant Iscle de Llinars, l’única església de la vall de Lord que pot correspondre als noms de “Galten” o “Tolten” és la que es tracta aquí. Únicament cal precisar que l’atribució de parròquia és excessiva, com passava sovint; es deu al fet que els escrivans no concretaven la diferència entre sufragània i parròquia, a favor d’aquesta darrera denominació. Així, doncs, l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Tolteny era sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Cases de Posada.
Pels fets posteriors, l’església de Sant Iscle fou donada pel comte Ermengol I a Sant Llorenç de Morunys l’any 977, en què feu el mateix amb la parròquia de Posada; en aquesta donació es fa constar que amb la parròquia es donaven les seves esglésies.
L’església de Sant Iscle no consta explícitament a l’acta de consagració de l’any 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, en la qual figura la parròquia de Santa Eulàlia de Posada amb totes les seves sufragànies, ni en la relació de béns de vers l’any 1050 del priorat de Sant Llorenç de Morunys, on es fa constar que tenia la parròquia de Posada. Pel document del 1203, però, l’església de Sant Iscle havia quedat subjecta al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i en aquest moment, l’any 1203, era restituïda al priorat de Sant Llorenç de Morunys, al qual pertanyia des de l’any 997. (ABC)
Església
L’edifici és format per una nau de planta rectangular, coberta amb volta de llunetes i amb un absis que supera el semicercle, cobert amb el mateix tipus de volta, que l’encapçala a llevant.
L’absis, tapat parcialment per un envà de pedra que no en deixa veure la curvatura interior, s’obre a la nau amb un arc preabsidal de mig punt. Els dos arcs torals de la nau presenten la mateixa tipologia; són lleugerament esbiaixats, i es tanquen lleugerament a la part inferior. Tot l’interior és arrebossat.
El parament és de pedres escairades a cops de maceta que segueixen filada i que palesen les formes rurals del segle XII, les quals encara segueixen tecnologies arcaiques. L’absis, sobrealçat posteriorment, va resseguit, a la part superior de l’antiga construcció romànica, per una cornisa de pedres trapezoidals sense bisellar.
La porta, situada a migjorn, és d’arc adovellat de mig punt, de pedra tosca.
A la part central de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i d’arc de mig punt, construït amb dovelles petites. A la banda de migjorn hi ha una finestra circular amb esplandit, que a l’interior es converteix en quadrada.
Al frontis hi ha una finestra rectangular que a l’interior és tapiada. Damunt seu s’alça una espadanya de dues obertures d’arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca. (CRP)