Situació
Vista parcial d’aquest notable hàbitat troglodític, arrecerat sota unes impressionants balmes.
ECSA - A. Roig
Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat.
ECSA - A. Roig
Les ruïnes del conjunt troglodític de Sorta es troben en una de les cavitats que s’obren a les cingleres que s’alcen, en un front de 500 m, per sobre del poble de Serradell.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG269829.
Per accedir a les coves cal sortir de Serradell pel camí del Portal i seguir el camí que passa per sobre la Font Gran. Des d’aquí el camí ja es converteix en un corriol molt embrossat que s’enfila per dins la barrancada de Sorta i en uns 30 minuts de forta pujada per un corriol mig perdut s’arriba al peu mateix del gran pòrtic d’entrada de la cavitat. (ARD)
Ermitage o balma
El conjunt troglodític de Sorta forma part de tot un sistema estratègic més complex i que és conseqüència d’unes lògiques d’assentament que difícilment es poden entendre avui dia en tot el seu abast.
El lloc que avui coneixem amb el nom de Sorta és una gran cavitat oberta en un potent estrat de conglomerats i a causa de la magnitud de la qual s’han generat diversos nivells de recorregut entre els successius enderrocs de la gran volta de la cavitat. Això ha fet que entre el caos de blocs quedin espais o àmbits en diversos nivells i que aquests hagin estat aprofitats com a llocs d’hàbitat permanent ja des de la prehistòria. En els nivells o pisos més alts de la cova s’han localitzat restes ceràmiques de l’edat del bronze mitjà i del bronze final. Cal pensar que el nivell o terra natural d’accés també devia ser ocupat en temps prehistòrics, però la reutilització en època alt-medieval va afectar les restes anteriors.
Aquesta cavitat queda protegida dins d’una gran entrada de la cinglera i a la qual tan sols es pot accedir pels costats o de front, remuntant la barrancada. Els tres camins tenen els seus elements de control. Pel costat de ponent quedava barrat el pas si s’accedia per dalt del cingle mitjançant una gran torre de planta quadrada, que avui es coneix com el “turó del castell”. Per la banda de llevant l’accés era dominat per l’assentament de tot un poblat també troglodític i que avui s’anomena Esplugallonga.
Planta de les restes constructives conegudes popularment amb el nom de “pou del capellà”.
A. Roig
L’accés més lògic era i és ara el que per sobre la Font Gran remunta el pendent fins a la cova pel costat del torrent. Molt propera a la font i en un pas forçat s’alçava una altra torre quadrada amb un mur de tancament just on hi havia un pas de control del camí. Aquestes restes es coneixen com el “pou del capellà”.
Aquest tipus de construcció de vigilància és molt semblant al del proper monestir de Sant Pere de les Maleses, obrat també en una balma dins del torrent de Sant Pere, a prop de l’entrada del congost de Collegats. Aquí encara es conserva una part dels murs de la torre.
Les restes de construccions del conjunt de Sorta ocupen la totalitat del gran pòrtic de la cavitat (uns 90 m d’amplada) i queda protegit de l’exterior per l’alt sostre de la balma.
Detall d’un mur i l’espitllera del sector fortificat que defensava l’entrada d’aquest enigmàtic poblat.
ECSA - A. Roig
Totes les construccions queden protegides dins la cavitat per una torre circular que s’alça en un extrem de l’entrada i de la qual surt una forta muralla que tanca tot el recinte. L’únic camí d’entrada seguia per tot el peu de la muralla fins al portal que s’obria al costat de la torre circular, des d’on per unes espitlleres se’n controlava l’accés.
L’àmbit interior d’ocupació quedava delimitat entre tot el traçat de la muralla (80 m de llargada) i la paret de roca del fons de la cavitat, que deixava uns espais entre aquesta i la muralla entre 10 i 20 m d’amplada.
En tot l’espai interior hi ha un gran munt d’enderrocs de carreus, morter i grans peces de tovot fragmentats que impossibiliten el reconeixement dels seus àmbits constructius. Tot i així es poden identificar prou elements per a poder avançar la possible funcionalitat de tot el conjunt. Segons que sembla es tracta d’un assentament humà d’una certa rellevància, que ja es pot copsar en una primera aproximació, i l’estudi individualitzat d’alguns elements significatius del qual corrobora aquesta valoració.
En l’altre extrem oposat de la torre circular, i també al costat del mur de tancament hi ha les restes d’una petita església de nau rectangular capçada a llevant amb un absis semicircular i una petita absidiola lateral obrada a la paret de roca del fons de la balma. Dins l’àmbit de la nau es van localitzar diversos enterraments del tipus banyera oberts al paviment de l’església. Alguns d’ells van ser saquejats per furtius. Tot el pany de paret de tramuntana és la mateixa roca del fons de la cavitat, on encara es conserven fragments d’arrebossat amb restes de pintures murals amb temes figurats i ornamentals molt deteriorats.
A continuació d’aquest conjunt de necròpoli i església hi ha una estança superior amb les restes d’un forn, la funció del qual de moment es desconeix.
Seguint en direcció al fons de la cavitat hi ha una gran cisterna dipòsit, en molt bon estat, que aprofita l’aflorament natural d’aigua que hi ha dins de la mateixa cova. Els sistemes de registre i aflorament de la cisterna encara poden funcionar amb normalitat.
Des d’aquest sector fins a l’altre extrem de la torre circular hi ha una gran quantitat d’enderroc de les construccions que hi havia en aquesta planta com en els pisos superiors.
Tombes de tipus banyera, trobades dins l’àmbit del que devia ser la nau de la desapareguda església.
ECSA - A. Roig
Dins de la cavitat hi ha molts sectors on el grau d’humitat és baixíssim i això fa que tots els materials orgànics es conservin en molt bon estat. S’han recuperat en superfície materials obrats en fusta, fragments de teixits, objectes de metall, fragments de ceràmica, etc.
Aquest grau de conservació ha fet també que els materials constructius es mantinguin poc alterats, i així s’ha pogut identificar la tècnica constructiva, que és general en tot el conjunt. Els murs són obrats amb un sòcol de pedra d’un metre d’alçada i amb grans peces de tàpia a sobre, i fins al sostre de les habitacions. En diversos indrets s’han localitzat grans fragments de tàpia amb la cara interior arrebossada i amb restes de pintures al fresc. Tot això tant en estances annexes a l’església com a fora del seu àmbit.
La fixació cronològica d’un jaciment d’aquest potencial és pràcticament impossible de precisar si no s’hi fa una lectura arqueològica en extensió, però sí que per les tipologies constructives i per l’estudi dels materials coneguts fins ara es pot avançar que al segle X l’assentament humà ja hi era establert i també que al segle XIV encara s’enterrava dins del recinte murat, si bé sembla que el lloc ja estava dins d’un procés d’abandonament.
Fins avui ha estat infructuosa la recerca de referències documentals sobre aquest conjunt; creiem, però, que en època altmedieval el lloc podria tenir un altre nom totalment desconegut en els nostres dies.
El potencial d’informació d’aquest conjunt és important, fins i tot es podria qualificar d’excepcional, per la qual cosa ja fa temps que s’han iniciat els tràmits per al seu estudi i la seva protecció. Alhora, fóra positiu també incoar un expedient per a la seva valoració patrimonial. (ARD)