La vila del Pont de Suert és situada a la banda de ponent del terme municipal, a la vall de la Noguera Ribagorçana. El topònim del Pont de Suert és indicador dels orígens de la població; en primer terme, en oferir la condició del pas del riu, expressa l’emplaçament estratègic com a cap de pont, i en segon lloc, posa en evidència l’entitat matriu d’on sorgí vers el segle XII, és a dir, l’antic castell de Suert pertanyent al monestir de Lavaix des del 1018.
La seva església parroquial és esmentada per primera vegada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de Lavaix, fet cap al final del segle XII, on s’indica que l’abat tenia el dret de provisió i visita a Sancta Maria de Pontis de Suerto i a la seva sufragània de Sant Esteve de Ventolà. Així mateix “lo Pont de Suert” és documentat ja com a poble vers l’any 1240. En segles posteriors, i fins a la fi de l’antic règim, tant la vila com l’església parroquial consten dintre l’abadiat exempt de Santa Maria de Lavaix. L’abadia tenia a la vila diversos monopolis, com forns o molins, i una casa forta, segons reporta F. de Zamora.
La vella església parroquial de Santa Maria, al nucli antic, és una construcció tardana que no segueix les pautes arquitectòniques d’un edifici romànic; consta d’una sola nau coberta amb volta de canó i s’hi accedeix per un portal lateral de mig punt. Posseeix un esvelt campanar de torre quadrada, adossat a la rectoria. La nova església parroquial, bastida l’any 1955, és un interessant exemplar de l’arquitectura religiosa moderna.