Situació
Església del nucli de Casós, en un enclavament dins el terme de Vilaller, amb un absis decorat per un fris d’arcuacions llombardes.
ECSA - M.À. Font
L’església de Sant Romà és situada a l’extrem de llevant del poble de Casós, que forma un petit enclavament dins el terme de Vilaller.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH139061.
Per a arribar-hi cal agafar un brancal que arrenca de la carretera N-230 a l’altura de Vilaller i porta directament al poblet de Casós. (JBP-JAA)
Història
No s’han localitzat notícies històriques documentals del lloc ni de l’església de Casós en època alt-medieval.
Molt probablement, la gènesi del temple de Sant Romà està relacionada amb els senyors de Viu i amb el monestir de Sant Andreu de Barravés. Hom sap que aquest cenobi gaudia de bona part dels delmes de les esglésies de la vall de Barravés.
A la darreria del segle XIV, l’any 1380, el rei Pere III de Catalunya-Aragó concedí al bisbe de Lleida, Arnau Sescomes, el lloc de Casós amb els seus homes. Cal dir que la mitra lleidatana va gaudir de la senyoria de Casós fins a la fi de l’antic règim. (JBP)
Església
Planta de l’església, ben conservada en el seu perímetre exterior i molt modificada en el seu interior.
X. Fresneda i M.À. Font
L’església de Sant Romà és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles impostes decorades. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral.
La porta, amb arc de mig punt, s’obre a la façana meridional, i és realçada per una arquivolta amb els angles bisellats, fets amb pedra tosca com els brancals de la mateixa porta. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, actualment tapiada, i en el mur de ponent hi ha una altra finestra originària, d’esqueixada simple, que, com la de l’absis, té una llinda monolítica retallada inferiorment en arc rebaixat. En el mur meridional hi ha una tercera finestra que sembla correspondre a una reforma de l’edifici originari.
L’interior és totalment modificat per reformes i decoracions tardanes, entre les quals cal incloure el cor, situat a l’extrem de ponent de la nau; pot ser també que l’ornamentació de les impostes de l’arc toral correspongui a aquest mateix procés de redecoració i reforma de l’església.
L’ornamentació de l’interior de l’església impedeix veure els paraments, només visibles a l’exterior, on les façanes presenten un aparell de carreuó allargassat, de pedra calcària, ben tallat i disposat ordenadament en filades uniformes i desiguals; les filades es fan molt més irregulars en el mur sud, on són presents les juntes enrasades, amb senyals evidents que una bona part d’aquest mur fou refeta, especialment en el seu extrem de ponent.
Sobre el frontispici ponentí es dreça un impressionant campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com el mur de la façana, amb les proporcions alterades pel sobrealçament que ha patit la coberta de la nau actualment amb plaques de fibrociment, les quals substitueixen la coberta originària.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat de la façana absidal on es desenvolupa un fris d’arcuacions sota el ràfec; totes elles són obrades, com la porta i les finestres, amb pedra tosca. Aquesta façana absidal presenta un encaix molt deficient amb el mur del costat nord, com si l’absis i aquest mur corresponguessin a dues fases constructives diferents, sense que hi hagi diferències notables en l’estructura dels paraments. En canvi, al mur sud, on sí que s’observen diferències en l’estructura paramental, l’encaix entre la nau i l’absis s’efectua mitjançant un angle perfectament definit.
La presència de la decoració absidal fa que l’església de Sant Romà de Casós s’inscrigui plenament dins les formes de l’arquitectura llombarda, que es manifesten de forma evolucionada dins un edifici que es pot incloure en una sèrie d’obres de la vall de Boí, com Sant Quirc de Durro o el porxo de Santa Maria de Durro, datables a partir de la segona meitat del segle XII. (JAA)
Forja
Els batents de la porta d’entrada a l’església de Sant Romà conserven un forrellat de ferro forjat de tradició romànica, constituït pel passador amb tirador, la planxa guardapany i una anella. El passador fa 50 cm de llarg i el tirador 32 cm de llarg i 5,5 d’ample. D’altra banda, el guardapany fa 15,5 cm de llarg per 16 cm d’alçada.
El forrellat s’estructura seguint la fórmula serpentiforme, és a dir, amb un dels extrems corbats tot formant un cap d’animal, en el qual destaquen les orelles i el morro força sobresortit amb la boca oberta. Tota la llargària del passador està decorada, mitjançant incisions, amb xebrons i petits cercles. El seu mànec o tira és aplanat i el terç inferior és una soldadura posterior. Tot ell és ornat amb motius florals emmarcats per petites creuetes en aspa i cercles. El guardapany, amb cadascun dels costats de forma corba, també es decora amb elements vegetals i geomètrics, i està suportat a la porta per quatre claus originaris de forja. El seu paral·lel més proper és el forrellat de l’església de Santa Margarida de Peranera, si bé cal esmentar que, a diferència d’aquest, el de Casós conserva el guardapany originari.
Pels exemplars que han restat, podem afirmar que els forrellats romànics de la comarca seguiren tots, d’una manera més o menys reeixida, la mateixa tipologia serpentiforme i les decoracions incises amb motius geomètrics i vegetals. Cal dir que és difícil datar aquestes ferramentes dins l’època del romànic; malgrat això, s’accepta normalment la datació del segle XII o primera meitat del segle XIII per a altres forges de la mateixa tipologia. (AMo)