La primera referència sobre el lloc de Vilaplana és de l’any 1041, quan se celebrà un judici en presència de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol III, comte d’Urgell, sobre l’alou de Vilaplana que els germans Ramon, Geribert, Rodlan i Arnau reclamaven al seu germanastre Guitard. El castell de Vilaplana apareix l’any 1042 (1044) com a afrontado de ponent del castell de la Clua, que Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona Eribau, i els seus fills Ramon, Eribau i Arnau van donar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica. l’any 1045 el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica de la Seu cediren el castell de la Clua a Amaltruda i als seus fills Arnau i Ramon, com a feudataris. En descriure els límits del castell de la Clua es torna a consignar, a ponent, el castell de Vilaplana. L’any 1171, dins el terme de Vilaplana, fou fundada la vila de Tiurana pel bisbe d’Urgell Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa. A causa de la devastació dels masos del pla de Tiurana, al terme de Vilaplana, que eren propietat de Santa Maria de la Seu i de Bertran de Vallferosa, es determinà fundar una vila closa que reunís en lloc segur les famílies que abans vivien en masos del pla.
El castell de Vilaplana depenia a l’edat mitjana del bisbe i del capítol d’Urgell. Més endavant consta que era del baró de Tiurana. Actualment, al poble de Vilaplana no resten vestigis de l’antic castell.