Situació
Diversos forats horitzontals i alguns solcs fets en algunes de les roques de Puig Ventós, a tocar de les sepultures, testimonien l’existència de construccions. Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 97,9 —y 43,7 (31 TCG 979437).
El camí per arribar-hi és, doncs, el mateix que cal seguir per veure les sepultures.
Imposant roca amb una sèrie de forats a la zona superior i un tall a la part lateral. Segurament hi devia haver adaptada alguna construcció de fusta.
J. Bolós
Construccions
A l’extrem més septentrional de l’espadat, a la part superior d’una penya que té uns 5 m d’alçada, veiem, a la seva cara meridional, una sèrie de cinc forats horitzontals. Així mateix, també presenta un encaix més gran que sembla fet artificialment. Gairebé a la cara oposada de la roca, vers llevant, podem veure dos forats més, molt desgastats. A la zona nord-est hi ha un forat vertical. Aquests forats ens poden permetre de veure, amb una mica d’imaginació, unes construccions de fusta adossades a la part alta de la penya; és, però, difícil d’assegurar res.
En una pedra, segurament remoguda, situada a uns quants metres d’aquesta, hi veiem uns 15 forats. A la part més alta hi ha un encaix longitudinal. Fins i tot, és possible que a la cara superior hi hagués hagut una sepultura d’extrems arrodonits.
Més cap al sud-est, sota el conjunt més important de sepultures, hi ha un solc per a una antiga teulada de doble vessant. En relació amb el terra actual, la part més alta és a 2,5 m; els extrems són només a uns 2 m. Aquest solc s’estén al llarg d’uns 3 m. Al seu punt més elevat, hi ha un encaix horitzontal, que mesura uns 30 cm d’alt per uns 15 cm d’ample.
És molt difícil datar les construccions de les quals aquests forats són testimoni; fins i tot, és molt probable que no siguin pas totes de la mateixa època.
És molt probable que la major part d’aquests edificis fossin bastits molt posteriorment al moment en què es cavaren les sepultures que hi ha al cim del pujol. En canvi, és més possible de relacionar-los amb les tres tines o cups que trobem al costat de les fosses excavades a la roca. També és possible de relacionar-los amb uns petits fragments de ceràmica grisa que van sortir en un dels dipòsits que hi ha al costat d’una de les tombes i que hom pot datar vers el segle XII.