El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la. Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270. El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274. Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285. La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II (†1311). Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una remarcable sèrie d’aqüeductes i canals subterranis, fins a una sínia situada sobre el terreny del Figueral, entre el portal de Bages i la torre del Bosch.
El 1462, en virtut del tractat de Baiona entre Joan II i el rei de França Lluís XI, una guarnició francesa ocupà el castell i el 1473 fou assetjada durant sis mesos pels perpinyanesos revoltats. En aquesta ocasió l’artilleria feu malbé la part superior de l’ala nord del castell, que fou reconstruïda en el darrer quart del segle XV.
Esdevingut caserna a la fi del segle XVII, desafectat el 1948, fou adquirit en gran part pel Consell General del Departament el mateix any i, des d’aquell moment, fou objecte de restauracions, malauradament massa sovint interrompudes. Encara avui, l’exèrcit és propietari del vall oriental del castell i de l’emplaçament del “verdeguer de la reina”, entre la façana meridional i la muralla medieval de la vila. Ara que la guarnició ha de ser molt reduïda, o suprimida, seria el moment de recuperar aquesta última porció del palau.
Arquitectònicament és un edifici de transició del romànic al gòtic, que presenta elements d’influència hispano-moresca. Consta d’un vast quadrilàter, flanquejat originàriament per vuit torres quadrades (en queden sis), entre les quals hi ha la potent torre de l’homenatge, a ponent on era la porta d’entrada, i la torrassa de llevant, ocupada per dues capelles, la de Santa Magdalena al pis de baix i la Santa Creu al pis de dalt. La torrassa separa el pati del rei, al nord, del pati de la reina, al migdia, on s’obrien els apartaments de l’un i l’altre.
Destaca del castell la gran sala de Mallorca, situada a l’ala sud de l’edifici, que equivaldria al Tinell del Palau Reial de Barcelona.