L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos. Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral. És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII. Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat, que l’utilitza com a annex del Palau de Congressos. Del seu conjunt monumental, en bona part encara en mans de l’exèrcit, destaca una bonica sala capitular i un refectori del segle XIV, vestigis d’un claustre cementiri del segle XIII, un dormitori del segle XV i el gran claustre conventual dels segles XIV i XVII.