Situació
L’antic poble de Malloles és situat al sud-oest de la ciutat de Perpinyà, de la qual actualment constitueix un barri perifèric. En aquest indret s’han realitzat, des de fa anys, tot un seguit d’excavacions arqueològiques. (MLlR)
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 41’ 12,4” N - Long. 2° 52’ 49,8” E.
Jaciment arqueològic
Les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquest indret han demostrat que es tracta d’un antic emplaçament d’origen romà; aquest període és, de fet, poc conegut, ja que les restes de materials trobats són escasses, però alhora força significatives. Es tracta de teules rodones (imbrices), teules amb ressalt (tegulae), ceràmica sigil·lada aretina, àmfores itàliques, etc. Tot aquest material, trobat en gran part en superfície, suggereix un establiment d’època romana que aniria des del segle I aC fins, aproximadament, al segle I de la nostra era. Aquest emplaçament va ser abandonat i reocupat posteriorment, vers el segle IX, per aprisiadors d’origen visigòtic; d’aquí el nom de villa Gothorum que és esmentat en la documentació els anys 902 i 929.
Planta de l’església de Santa Maria de les Malloles d’acord amb els vestigis trobats en les excavacions fetes al voltant del 1954.
A. Joffre
Gairebé contemporàniament al nou establiment de pobladors, s’hi edificà una església, Santa Maria de les Malloles, les restes de la qual foren objecte d’una recerca arqueològica l’any 1954 per part de M. Durliat. Els resultats d’aquest estudi, a grans trets, són els següents: en primer lloc l’existència, com ja s’ha indicat, d’un temple bastit vers el segle IX, del qual es localitzà l’absis; en segon lloc es constatà que s’hi construí una nova església cap a l’any 1000 —que inclouria dins seu l’absis de l’anterior—, però que fou ràpidament destruïda. Finalment, en un darrer registre estratigràfic, es manifestà l’existència d’un tercer edifici, bastit sobre l’anterior, que correspondria a dues campanyes constructives diferents, una del final del segle XI i l’altra del XII. Així mateix, vers el 1200, s’hi afegí el braç meridional del transsepte amb un absis que recolzava en l’absis principal. Segons dades històriques documentals, l’església de Santa Maria de les Malloles s’uní a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1431.
Resumint les dades a partir de les investigacions arqueològiques i documentals, es pot dir que el primitiu enclavament romà de les Malloles fou abandonat vers el segle I dC. Després d’un llarg període, difícil de quantificar —tot i que les dades arqueològiques demostren formalment l’absència de restes materials dels segles V-VIII—, el lloc fou reocupat per aprisiadors gots vers el segle IX, com ho demostren els nombrosos atuells trobats. Una vegada assentada la nova població, s’hi fundà l’església de Santa Maria, que reforçava la cohesió del grup de pobladors, entre els quals destacava segurament una elit d’origen got que encara mantenia la seva influència a l’inici del segle XIII, segons que es desprèn de la documentació medieval. (PA-MLlR)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. 25
- Renard de Saint-Malo, 1833, núm. 49
- Puiggarí, 1833, núm. 8
- Durliat, 1954-55*, pàg. 103
- Barral, 1981, pàg. 199
- Ponsich, 1983-86, vol. I, pàg. 169.