Situació
Torre circular esmotxada, únic element que resta d’aquest castell de llarga trajectòria històrica.
ECSA - J. Bolòs
En un dels cims d’un turó, als contraforts occidentals de la serra del Boumort foren bastits l’església i l’antic poble d’Aramunt. En l’altre cim, una mica més interior, cap a l’est, es conserva una torre de planta circular que devia pertànyer a un castell.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG347742.
Hem d’anar al poble d’Eres o poble nou d’Aramunt. Des d’aquí cal enfilar fins al poble vell i després anar a la torre, o bé seguir una pista que surt de l’entrada del poble de les Eres i que, fent una volta, mena fins al peu del turó del castell. (JBM)
Història
Tot i que el topònim és esmentat des del 958, el castell d’Aramunt (kastro Eramonte) és documentat per primera vegada els anys 989 i 1055 com el territori on es localitzen cinc solidatas de vinya que Langobart donà al bisbe Salla d’Urgell i un alou que el vescomte Bernat i la seva muller Adalgardis donaren per a la remissió dels seus pecats a la canònica de Santa Maria de la Seu. El seu terme constitueix l’afrontació septentrional dels castells veïns d’Orcau i de Basturs que el comte Ramon V vengué, juntament amb els de Mur i Llimiana, a Arnau Mir de Tost el 22 de setembre de 1055, i que aquest, el 26 d’octubre de l’any següent, donà propter nuptias a la seva filla, la comtessa Valença de Pallars Jussà. Entre aquesta data i 1098 els comtes Ramon V i Valença encomanaren la defensa i batllia del castell d’Aramunt a llur castlà Girbert Bertran i a la seva mare.
L’any 1247 Ramon de Comenge atorgà carta d’empenyorament a Guillem d’Orcau de la batllia d’Aramunt.
El 14 de gener de 1366 Pere el Cerimoniós va vendre a carta de gràcia els castells i llocs d’Aramunt i de Bar, a la Cerdanya, i el Castellvell del Penedès al vescomte de Castellbò Roger Bernat III pel preu de 121 000 sous barcelonesos. Tot seguit el rei ordenà al batlle del castell d’Aramunt, Ramon Tallada, que lliurés la possessió de la jurisdicció al procurador del vescomte de Castellbò, que erigís forques i que els homes del lloc prestessin homenatge al nou senyor. Sembla que el batlle hi oposà certa resistència. L’any 1391 el vescomte de Castellbò vengué a carta de gràcia el castell i lloc d’Aramunt a Ramon Marquès, feta excepció del dret de redimir que el rei s’havia reservat en l’escriptura de venda de l’any 1366. Posteriorment el castell fou venut per Ramon Marquès al comte de Pallars.
Un cop acabada la guerra que havia enfrontat el rei i el comte de Foix, l’any 1398 Martí l’Humà dictà confiscació general de béns del comte de Foix a Catalunya. El comte signà la restitució de béns, però l’any 1400 es va retenir el castell d’Aramunt. Com que el castell havia estat successivament venut a Ramon Marquès i d’aquest al comte de Pallars, el 1408 fou dictada una sentència que obligava el comte de Pallars a restituir-lo al rei tan aviat com aquest li pagués la quantitat de 3 000 florins.
L’any 1474 el mercenari Matxicot es feu fort als castells d’Aramunt i Llimiana, i a la vall d’Àger, des d’on resistí alguns mesos l’escomesa de les forces reials. Per voluntat de Ferran el Catòlic, Aramunt, Pessonada i altres llocs veïns passaren a integrar el nou Marquesat de Pallars en mans de Joan Ramon Folc de Cardona. L’any 1831 Aramunt era encara un domini dels marquesos de Pallars. (PBM)
Castell
Del que fou el castell d’Aramunt avui resta una torre de planta circular. Actualment té una alçada d’uns 7 m. Li manca, però, tota la part superior, segurament a partir del nivell on devia haver-hi la porta. És bastant ample. Té una circumferència d’uns 30 m, que representa un diàmetre exterior d’uns 9,5 m.
Els carreus, lleugerament escairats, són més grans a la part baixa (25 cm d’alt per 35 cm de llarg); més amunt són més petits i tenen unes formes més irregulars. El morter de calç és força dur i el reble és format per morter i còdols menuts.
Per les característiques de l’aparell constructiu sembla més aviat una obra de la segona meitat del segle XI o ja del segle XII, tot i que sense tenir cap altre element de referència es fa difícil d’assegurar-ho. Actualment, al voltant de la torre no hi ha cap vestigi del recinte de l’antic castell. (JBM)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàgs. 774 i 845
- Miret, 1900, pàgs. 252-253, 270 i 298
- Valls, 1915-16, pàgs. 47-48
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 78-79, 125-126, 132 i 134
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 175, pàg. 376
- Ferrer, 1970-71, pàg. 356
- Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàgs. 718-719 i 721
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 279-1 282
- Baraut, 1980, vol. III, doc. 218, pàg. 50
- Tragó, 1982, pàg. XIV
- Baraut, 1983, vol. VI, doc. 676, pàgs. 59-60
- Buron, 1989, pàgs. 195-196.