Situació
Mur de migdia del recinte del castell, que es conserva en una alçada d’uns tres metres.
ECSA - V. Roca
Castell situat en un turó, al costat de l’església i de les cases abandonades del poble de Pallerols. Aquest poble és situat a la part alta de la vall de Vilaró (820 m), vall lateral de la conca del Rialb.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG523556.
Actualment, s’hi pot anar per una pista de terra, que surt de Gualter i passa per Polig i, seguint la carena, arriba fins al poble de Pallerols (12 km). Aquest itinerari restarà en part alterat per la construcció del pantà de Rialb. També s’hi pot anar des de Peramola (6 km). (JBM-VRM)
Història
El lloc i la parròquia de Pallerols són esmentats per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819, document segurament redactat al final del segle X. L’any 1095 Guillem Bo i la seva muller Em van vendre a Arnau Ramon i a la seva esposa Flamina un alou situat a Polig, que afrontava a migdia (?) amb el terme de Palerons. Malgrat que la situació geogràfica de Palerons, al sud de Polig, no correspon a la realitat, sembla indubtable que ens trobem davant l’esment de Pallerols de Rialb.
No hi ha dades històriques directes sobre el castell de Pallerols, però és probable que el terme de Pallerols seguís les mateixes vicissituds històriques que el terme veí de Rialb. En un capbreu dels béns que la canònica de Santa Maria d’Organyà posseïa a Rialb el 1376 s’afirma que Ponç de Ribelles era senyor de Rialb Jussà, Rialb Sobirà i Pallerols. L’any 1420 Pallerols fou venut pel rei Alfons el Magnànim a Ramon de Casaldàliga, juntament amb els termes de Rialb Jussà i Rialb Sobirà. En dates posteriors, el terme de Pallerols apareix sempre formant part de la baronia de Rialb. (CPO)
Castell
Planta dels vestigis que resten d’aquesta fortalesa centrada per una torre de base quadrada.
J. Bolòs
No hi ha gaires restes del castell de Pallerols. Malgrat això, es pot suposar que al cim del turó hi havia una torre de planta quadrangular i un recinte més ampli.
Sembla que la torre, a l’interior, devia fer uns 3, 4 m per 3 m i que les parets devien tenir un gruix de 130 cm. En realitat, però, se’n conserven molt poques filades. Els murs eren formats de carreus allargats (25 × 30 cm), col·locats en filades i units amb un morter de calç força dur. D’acord amb el gruix de les parets, cal pensar que devia ésser una construcció força alta.
A la banda meridional del cim del turó hi ha un mur de 17, 3 m que devia pertànyer al recinte del castell. Es conserva en una alçada de 3 m i té un gruix de 110 cm. Se’n conserven 12 filades fetes amb carreus rectangulars, una mica desgastats pels anys. En aquest fragment de mur conservat hi ha una espitllera. Aquesta paret és situada a 9, 5 m de la torre. La continuïtat d’aquest mur del recinte s’endevina a la banda oest i també, un tros, a la cara est. Cal pensar que pot ésser que aquest clos fos gairebé quadrat i fes uns 18 m de llarg —de nord a sud— per poc menys de 18 m d’ample. Més enllà d’aquesta muralla hi ha un vall.
Per les seves característiques, hom pot datar aquest castell cap al segle XI o l’inici del segle XII. Segurament, tot i que la frontera amb el món musulmà no era pas gaire lluny, ja cal considerar-lo més el castell d’un senyor feudal d’aquest lloc que no pas un castell de frontera. (JBM-VRM)
Bibliografia
- Miret, 1916, núm. 64, doc. 154, pàg. 542
- Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56