Situació
Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà.
T. Pollina
La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost. (MLIC-JAA)
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG682816.
Història
No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís. Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I parte in terra Sancti Gennesii”. A partir d’aquest document, hom pot arribar a creure que Toran es refereix a Torà, però sense fonament evident.
Actualment la parròquia de Torà de Tost és annexa a la parròquia d’Adraén. (MLIC)
Església
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, acabada a llevant amb un absis semicircular, que s’obre a la nau per un doble plec que forma la degradació. Les voltes arrenquen d’una senzilla motllura aixamfranada, que recorre la part alta dels murs.
Al mur de ponent s’obre la porta en arc adovellat, molt senzilla, descentrada respecte de l’eix de la nau. Al mateix mur, per sobre la porta, però centrada, hi ha una finestra en forma de creu. L’edifici té dues finestres més, de doble esqueixada, una a l’absis i una altra al mur de migjorn, prop de l’absis.
L’aparell és de carreus de gres rogenc, senzillament escairats, que formen filades força regulars. Algunes parts de l’exterior de l’edifici conserven part del seu arrebossat, probablement original. L’interior, en mal estat, està enguixat i amb restes de decoració pictòrica molt simple. El repicat d’algunes de les seves parts permet veure l’aparell, que té les mateixes característiques que el parament exterior, en el qual destaquen elements com la finestra absidial, a la cornisa, feta de pedra tosca. L’enguixat que cobreix la nau impedeix de comprovar si aquesta particularitat constructiva es fa extensible a la resta de l’edifici.
Per les seves característiques tipològiques i constructives, es pot adscriure perfectament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, potser en un moment ja avançat del segle. (MLIC-JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1978, vol. I, doc. 49, pàgs. 121-124.