Situació
Vista exterior de l’església, edifici construït en una època molt tardana.
L. Prat
En un dels punts més enlairats del municipi de Navès, ultrapassant els 1 200 m, es troba aquesta església, o, millor dit, les dues esglésies de Sant Martí, prop de la casa de les Serres. Aquesta església de Sant Martí també és coneguda per Sant Martí d’Ora.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG873594.
Seguint el camí que, des de la carretera de Solsona a Berga punt quilomètric 21, passa per la casa Postils cap a la vall d’Ora al punt quilomètric 7,800, a mà esquerra, s’enceta un camí indicat cap a la Selva, on s’arriba en 6 km —2 més enllà de la Selva, que queda a mà dreta—; hom arriba a l’indret de canvi de vessants on, tot seguit, és visible el conjunt de les dues esglésies a mà esquerra. Recomanem, però, que el darrer tram de camí es faci a peu. (JCT)
Història
Aquesta església era dins la vall de Lord. Però no pot ésser adscrita a cap terme de castell concret. Inicialment degué ésser una capella rural o una sufragània de la parròquia de Sant Climent de la Selva; tot i que en algun moment fou considerada com a parròquia, aquest estat no durà gaire o bé no era cert. Depengué de Santa Maria de Solsona.
Les primeres notícies que en tenim corresponen a una referència dubtosa, a la venda que l’any 1044 feu Guilla, al seu problable germà, Miró, fill de Sunyer, i a la seva muller Ermessenda, del seu alou situat a l’apèndix de la vall de Lord, al lloc de les Corts, que el seu pare Sunyer havia comprat a Malanyec, anomenat Guillem, levita, i que ella posseïa per donació del seu pare, així com la parròquia de Sant Martí, que també els venia, juntament amb l’església de Sant Sadurní de Ginebres i Sant Miquel de Marsinyac. Serra i Vilaró identificà aquesta parròquia de Sant Martí amb la d’aquesta advocació de Tarascó. Posteriorment Antoni Bach ha proposat la de Sant Martí de les Serres, la qual també ofereix certs dubtes, ja que és molt propera a la parròquia de Sant Climent de la Selva, i en aquest cas hi hauria dues parròquies. Dins els límits dels termes esmentats al document, també seria possible que es tractés de Sant Martí de Ventoldra. Encara que el terme parroquial amb les sufragànies de Sant Sadurní de Ginebrós i Sant Miquel de Marsinyac tingués una forma molt allargada, era ben comunicat per un camí que seguia la carena que separa els vessants de la riera de Ventoldra i la d’Antigues. No obstant això, la identificació tampoc no és del tot clara, si bé és la més versemblant, més que la de Sant Martí de les Serres.
Uns anys més tard l’església torna a aparèixer, sense títol de parròquia, però amb el locatiu ben clar, a la donació que l’any 1088 feren el comte d’Urgell Ermengol III i la seva muller Adelaida, a l’església de Santa Maria de Solsona, de diverses esglésies de la vall de Lord, entre els quals es trobava la de Sant Martí de les Serres.
El fet que aquesta església no fos parròquia, o que aviat deixés d’ésser-ho, fa que no figuri a cap de les confirmacions que feren els bisbes i els papes a l’església de Santa Maria de Solsona.
L’antiga església fou substituïda per una de nova que fou acabada l’any 1696, construïda al costat de l’antiga, que resta dempeus però sense culte. (ABC)
Església
La planta actual de l’edifici és rectangular, sense absis diferenciat. Cal dir, però, que de l’edifici primitiu hi ha ben poca cosa. Només la meitat de ponent de l’edifici és l’originària.
Des del sòl, i amb filades de pedres ben escairades a cops de maceta, arrenquen uns panys de mur fins a l’altura d’uns 2 m, sobrealçats posteriorment. A l’interior s’insinua la volta de canó un xic apuntada, actualment inexistent, que devia cobrir la nau.
Al mur de migjorn hom nota la porta adovellada i cegada que havia estat la primitiva porta d’accés al temple. Aquesta porta devia tenir suplència amb la que es devia bastir posteriorment al mur de llevant, la qual cosa exigia un capgirament de l’encarament original, possiblement, amb la supressió prèvia de l’absis o santuari.
Aquesta església degué ésser abandonada quan fou acabada la nova. Darrerament, l’edifici ha estat cobert amb una teulada a un vessant, per tal de recuperar-lo per a usos agrícoles.
L’aparell de les parts originals és de carreus ben tallats i escairats, i la porta presenta un aparell de dovelles de grans dimensions. Aquestes característiques i el seu estat fragmentari permeten de pensar en una data de construcció molt tardana, del segle XIII o, potser, fins i tot posterior. (JCT-JAA)