El poble d’Aguilaniu és encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Carrodella. Del castell, que presidia la població, resten en l’actualitat escassos vestigis. Una de les primeres mencions documentals d’aquesta fortalesa data de l’any 987; es tracta d’una escriptura mossàrab que fa esment d’un judici que tingueren els homes del kastro Aquilanido amb els de Jusseu a causa de la propietat d’un terç d’un pou saliner.
Molt probablement, el castell d’Aguilaniu fou conquerit vers l’any 1080, poc abans de la conquesta de Graus; de fet, ja l’any 1085 el rei Sanç Ramírez concedí en alou el castell d’Aguilaniu a la seu de Sant Vicenç de Roda amb tots els seus termes i pertinences.
Posteriorment, el lloc i el castell d’Aguilaniu formaren part del tercer comtat de Ribagorça com a senyoria eclesiàstica dels bisbes de Lleida, els quals en conservaren el domini fins a la fi de l’antic règim.