El recent despoblat d’Erdao és emplaçat a la solana d’un serrat que vigila la confluència dels barrancs de la Ribera i del de Befallui. El lloc és documentat per primera vegada amb la grafia Herdao, en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília de Fontova l’any 961.
En el transcurs dels segles XI i XII els canonges de Sant Vicenç de Roda aconseguiren crear al terme d’Erdao un notable domini. Potser per aquesta causa, hom troba a partir del segle XII diversos membres del llinatge dels Erdao entre els canonges de Roda.
El castell d’Erdao no és documentat fins a la darreria del segle XIII, concretament l’any 1283, quan el seu castlà, Bernat de Mauleon, ratificà el jurament fet a la causa de la Unió Aragonesa, de la qual era un dels principals capitosts, donant com a penyora la vila i el castell d’Erdao. El rei Jaume II restituí el feu a Guerau de Mauleon, però després de la revolta definitiva de la Unió, el lloc d’Erdao restà integrat al tercer comtat de Ribagorça.