Situació
Edifici en ruïnes, d’aparell molt acurat, obra de la plenitud del segle XII.
Imatge extreta de M. Iglesias, Arquitectura románica. Siglos X-XI, XII y XIII. Arte religioso del Alto Aragón oriental
L’església de Sant Martí centra l’antic poble de Lomberres, el qual era emplaçat en un lloc eminent i estratègic, vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera, des d’on vigilava l’entrada del riu al congost d’Olvena. Es troba gairebé damunt la resclosa que tanca el pantà de Barasona.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31TBG783669.
Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-123 de Barbastre a Graus, i passat el primer túnel, cal deixar l’automòbil al primer camí de l’esquerra i pujar una petita costa a peu fins a Lomberres. L’accés més fàcil, però, és agafar primer el brancal d’Aguilaniu, abans d’arribar a l’embassament; després de creuar el barranc, cal seguir pel camí de la dreta que voreja el pantà vers Càncer fins a arribar a l’esmentat poble. (JBP)
Història
El castell de Lomberres devia defensar el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana que, finalment, conquerí el rei Sanç Ramírez. Degué ser en els preparatius de la campanya i poc després de conquerir l’important castell de Munyons, quan Sanç Ramírez donà l’any 1079, en alou, a Gombau Ermentz, el “castrum quod vocitant Lomberres”, amb la meitat dels seus termes i pobladors; el rei se’n reservà l’altra meitat en propi domini.
A l’inici del segle XII figura Ximeno Garcés de Grostan com a senyor de Lomberres. A la meitat d’aquest mateix segle era en poder dels Montanyana; un instrument relacionat amb aquest llinatge va ésser redactat l’any 1150 per un tal Joan “sacerdos de Lomberres”, per la qual cosa hom sap que l’església ja existia. Malauradament, fins a l’actualitat no s’ha localitzat cap més notícia ni directa ni indirecta de l’església d’aquest indret.
Els registres de Cancelleria encara consignen al segle XIV diversos afers relacionats amb el senyor Pere Ximèn de Lomberres, però ben aviat esdevingué un lloc despoblat. (JBP)
Església
És un edifici en estat ruïnós. Ha perdut el sostre i bona part del costat sud, però encara es reconeix perfectament la seva estructura d’una sola nau. La nau era coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, que arrenca de pilastres, amb senzilles impostes en cavet. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral.
La porta és feta amb arc de mig punt, correctament adovellat, i al centre de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada, amb llinda retallada en arc.
Sobre el mur nord, prop de l’angle nord-est, es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull molt ample, en el qual es va construir un pilar central.
L’aparell és molt acurat, format per carreus irregulars, perfectament tallats i disposats molt ordenadament en filades uniformes, que evidencien una construcció plenament integrada en els corrents constructius de la plenitud del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàg. 296-297
- Boix, 1987a, vol. III, doc. 6, pàg. 68-69