Situació
Interior de l’església amb la volta de canó mig esfondrada.
ECSA - A.M. Vllarrúbias
L’església de Sant Pere és uns metres darrere del castell de Cabrera. Per a arribar-hi cal seguir qualsevol dels itineraris que s’han indicat en la monografia precedent. (AMV)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG275528.
Història
Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Cabrera i estigué vinculada al priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica.
Indirectament, se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040. Tanmateix, no se’n té constància fins el 1095, quan un net del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació del seu pare; en la relació d’esglésies donades figura la de Cabrera, amb tot el que li pertanyia. Posteriorment, en un capbreu del monestir atribuït a l’any 1137 on es troben les propietats del monestir no consta l’església de Cabrera ni cap altra propietat del terme. Cal tenir en compte, però, que algunes parts d’aquest document són il·legibles i que és molt probable que hi figurés, ja que molt més tard se’n continua confirmant la dependència. L’any 1315, per exemple, el delegat de l’arquebisbe de Tarragona visità les esglésies del monestir de Santa Maria de Meià i en la relació figurava la de Sant Pere de Cabrera.
Posteriorment, perdé la condició de parròquia, la qual cosa es comprova a mitjan segle XVII, quan Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Santa Maria de Meià tenia l’església de: “San Pedro Apostol, en Cabrera. Antiguamente era Parroquial”.
Amb la despoblació del terme, l’església deixà de tenir culte i en l’actualitat està totalment abandonada. (ABC)
Església
Planta del temple amb una capella lateral afegida al mur nord.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó parcialment ensulsiada, de perfil apuntat, reforçada per un arc toral també apuntat i suportat per dues pilastres rectangulars. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral de mig punt.
La porta s’obre a la façana sud i és resolta amb arc de mig punt fet de grosses dovelles de pedra tosca, que destaquen en el parament; al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada, de llinda recta, com la finestra que s’obre a la façana sud, prop de l’arc presbiteral. Als murs de la nau es conserven alguns nínxols o fornícules. Al costat nord de la nau, prop de l’absis, s’afegí una capella rectangular, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i construïda amb carreus ben tallats i polits, com els que formen la part central de l’arc toral, fet que permet de pensar en una refecció de l’arc o de la volta.
L’aparell és format per carreuó de pedra calcària, a penes escairat, i en alguns sectors, només desbastat i disposat en filades irregulars però amb tendència a l’horitzontalitat. En general, el parament és fet amb uns carreus molt més grans a la base de la façana absidal que a la resta del conjunt. Per les seves característiques, aquest edifici es pot considerar una obra tardana, ja de la fi del segle XII, o el principi del XIII, construïda de manera rústega i lluny dels models de la seva època. (JAA)
Bibliografia
- ACV, Llibre de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V, (1314-15)
- Roig i Jalpí, 1668, pàg. 107
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 610