Sant Julià de Basturs (Isona)

Situació

Església de la fi del període romànic, de gran simplicitat constructiva i mancada d’ornamentació.

ECSA - J.A. Adell

L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de Basturs, al qual s’arriba per una carretera que surt de Figuerola d’Orcau. (JAA)

Mapa: 33-12 (290). Situació: 31TCG359689.

Història

La primera notícia sobre Basturs i el seu castell és del 1055, any en què Ramon V de Pallars Jussà va vendre a Arnau Mir de Tost aquesta fortalesa. El monestir de Santa Maria de Gerri tingué diverses propietats al terme de Basturs: l’any 1104 l’abat Ponç cedia una terra al lloc de Basturç a Miró Ramon de Basturs, en canvi de la quarta part dels fruits i el delme. Terres que devien correspondre a les confirmades com a possessió del monestir per la butlla del papa Alexandre III, de l’any 1164.

En la relació de la dècima papal del 1280, dins del deganat de Tremp figura el capellà de Bescurç. L’església de Sant Julià de Besturç fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, l’any 1314. Vers l’any 1526 n’era rector Maties Canals. A la visita pastoral del 1758, l’església era en bon estat; no tenia sufragànies. Actualment depèn de l’església d’Isona. (MLIC)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un arc presbiteral. La volta arrenca d’una motllura bisellada. La porta s’obre en la façana oest i és resolta amb un arc de mig punt, de grans dovelles, emmarcat per una arquivolta, també dovellada, buidada en el mur. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Al costat sud s’hi ha afegit una capella rectangular i al costat nord es conserva el basament d’un mur, possiblement d’un edifici anterior, sobre el qual s’edificà l’església actual, totalment construïda amb un aparell de carreus de pedra tosca, perfectament tallats i polits, que palesen les formes constructives de la fi del segle XII o fins i tot del segle següent. (JAA)

Bibliografia

  • ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 285r-286r
  • ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 298
  • ACV. Llibre de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V, (1314-1315)
  • Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 77-79
  • Rius, 1946, pàg. 201
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 305
  • Puig, 1991, vol. II, doc. 86, pàgs. 59-60; doc. 137, pàgs. 96-97, i doc. 153, pàgs. 109-111.