Definició

Es consideren anomalies de posició del cordó umbilical diversos trastorns caracteritzats per una localització anòmala del cordó umbilical o una disposició determinada que pugui causar sofriment fetal.

Causes, tipus i conseqüències

La posició del cordó umbilical en el moment del part depèn dels moviments que efectuï el fetus a l’interior de l’úter durant l’embaràs. En general, aquests moviments fan que el cordó es giri una mica sobre si mateix sense formar nusos ni enrotllar-se sobre el fetus. Quan aquest deixa de moure’s i s’encaixa, el cordó sol quedar localitzat en l’espai comprès entre el tronc del fetus i la paret de l’úter, per sobre de la part més baixa del fetus. Per aquesta raó, la sortida del cordó durant el part no se sol produir fins que no en surt el tronc. Tanmateix, en alguns casos, especialment quan el cordó umbilical és molt llarg, el fetus es pot desplaçar excessivament i adoptar diverses posicions anòmales.

Un tipus d’anomalies relativament infreqüents, en general sense conseqüències greus, són els nusos del cordó, consistents en nusos del cordó umbilical sobre de si mateix. Habitualment, els nusos no són gaire forts i com que les estructures del cordó són elàstiques, no es dificulta la circulació sanguínia pels vasos umbilicals. Així, els nusos no solen causar trastorns i en general es diagnostiquen quan surt el cordó. De vegades, però, el desplaçament del fetus pot tensar els nusos, i aleshores es produeix una obstrucció dels vasos umbilicals que causa sofriment fetal.

Una anomalia de posició molt més freqüent però habitualment sense gravetat és la circular del cordó, que consisteix en un enrotllament del cordó al voltant d’alguna part del fetus. Es presenta alguna circular pràcticament en una tercera part dels parts, i la localització més freqüent és al voltant del coll del fetus, que s’anomena volta de cordó, però en el 75% dels casos aquesta anomalia no és capaç d’ocasionar trastorns. En la resta, si no s’adopten les mesures adequades, l’anomalia pot causar una obstrucció més o menys acusada dels vasos sanguinis umbilicals, la qual cosa provocaria algun grau de sofriment fetal.

L’anomalia de posició generalment més greu és l’anomenada procidència del cordó, que consisteix en la caiguda del cordó umbilical per davant de la part més baixa del fetus. És relativament poc freqüent, ja que es presenta només en 5 de cada 1 000 parts. Es manifesta especialment en determinades circumstàncies, com ara en els parts prematurs amb un fetus molt petit, en el cas d’hidramnis o quan la presentació del fetus és anòmala, per exemple en el cas de part podàlic.

Es diferencien diversos tipus de procidència de cordó, que reben diverses denominacions. La procidència de cordó evident, anomenada també simplement prolapse de cordó, és la que es presenta quan la bossa de les aigües ja s’ha esquinçat, de manera que es pot observar clarament la sortida del cordó per davant del fetus. El procúbit de cordó és l’alteració que es presenta quan les membranes encara estan íntegres, de manera que el cordó no es pot observar, per bé que es pot palpar amb un tacte vaginal. La laterocidència de cordó és un tipus de procidència en què el cordó es localitza al costat de la part més baixa del fetus, però sense passar-la, de manera que no es pot observar ni palpar. El terme procidència oculta de cordó s’utilitza tant per a fer referència al procúbit de cordó com a la laterocidència de cordó.

Les conseqüències de la procidència de cordó poden variar en cada cas i segons el tipus que se’n presenta. En general es produeix una compressió del cordó umbilical entre la part del fetus que va baixant per davant i les estructures òssies de la pelvis. Per tant, s’obstrueix la circulació sanguínia pels vasos umbilicals, i es produeix un sofriment fetal més o menys greu. Si el sofriment es diagnostica i es tracta a temps es pot evitar que el fetus experimenti lesions irreversibles, però si s’allarga es poden presentar seqüeles neurològiques com ara endarreriment mental, paràlisi cerebral infantil o fins i tot la mort fetal.

Tractament i diagnosi

Les anomalies de posició del cordó es poden diagnosticar amb els procediments emprats en el control mèdic del part. Amb l’observació del canal del part i el tacte vaginal es poden apreciar les procidències del cordó. Les procidències ocultes i les altres anomalies poden passar inicialment desapercebudes, però si ocasionen sofriment fetal aquest pot ésser detectat ràpidament amb els procediments de moni-toratge fetal emprats habitualment.

Si l’anomalia de posició no causa sofriment fetal, el part es pot acabar en general per via vaginal normal, sense que es presentin complicacions.

Si l’anomalia de posició ocasiona sofriment fetal hom utilitza el procediment més adequat en cada cas per a acabar el part de seguida que sigui possible. En molts casos hom recorre a la cesària.