Situació
Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG526557.
S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior. Les claus del temple, les té el rector de Ponts. (JAA-ABR)
Història
Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell del 819 —redactada segurament cap al final del segle X— i en el document que suposadament es redactà a continuació, el capbreu de la mateixa església catedral. L’acta menciona les parròquies de Curtizda, Palierolus atque Rialbo, entre altres. En aquests i d’altres documents posteriors de l’església d’Urgell, la parròquia de Pallerols figura com una de les parròquies del Rialb, independent de qualsevol altra de l’actual municipi de la Baronia de Rialb.
En el testament d’Adelaida, muller de Ponç Dalmau, de cap al 1080-1100, aquesta església apareix ja amb el seu titular, sant Esteve, i se li fa un llegat d’un mancús per a la lluminària i un altre per a misses. La dècima del 1279 i altres de posteriors, com la del 1391, documenten de nou la parròquia de Pallerols. (ABR-CPO)
Església
L’edifici actual correspon essencialment a la profunda renovació que es va efectuar l’any 1793, data que figura a la porta de la façana sud de l’església. En aquest moment, el temple fou ampliat amb una nau, en sentit nord-sud. Aquesta nau conserva importants vestigis de l’edifici altmedieval a l’extrem nord, que presenten nombrosos interrogants de difícil solució.
Al mur de llevant es conserven dos absis semicirculars; el situat més al nord, de dimensions més grans, és emprat com a sagristia, mentre que el situat al sud és incorporat a una de les capelles laterals de la nova església. Els dos absis s’obren mitjançant arcs presbiterals. El més alterat és el del nord, que té dues finestres de doble esqueixada, paredades, mentre que el del sud té una única finestra del mateix tipus. Per dins de la casa rectoral és encara visible una part de la volta de canó, de perfil semicircular, que cobria la nau corresponent a l’absis nord.
Per la seva estructura aparent sembla molt clar que aquests dos absis devien correspondre a part de la capçalera d’un temple de pla basilical o d’una nau amb transsepte, amb tres absis, dels quals deu mancar el corresponent a l’extrem nord.
Al mur de ponent de l’església es conserven visibles altres elements de l’edifici alt-medieval: una façana, perfectament delimitada en el conjunt del parament per dues cantonades, i els pendents de les dues cobertes, que formen un pinyó triangular.
En aquesta façana es desenvolupa una composició d’obertures, perfectament estructurada a partir d’un eix central, formada per una finestra de doble esqueixada centrada a la part alta i dues finestres geminades i paredades situades en un nivell més baix.
A part la singularitat d’aquesta composició, aquesta façana de ponent de l’antic edifici romànic té la particularitat que la seva amplada correspon exactament amb la de la possible nau de l’absis sud. La cantonada nord i els dos pendents de la coberta fan molt complexa la seva unió amb la façana de la nau nord, tant si es trobava al mateix nivell, com sembla indicar l’estructura de l’aparell, com si era més sortint, hipòtesi poc probable, tant pel relleu del lloc i pel llarg, insòlit, que hauria tingut l’hipotètic braç de transsepte, com per la curiosa estructura que haurien tingut les seves cobertes.
En l’estat actual de l’edifici no podem avançar en la hipòtesi de la seva estructura original, però no es pot descartar que, a l’inici, l’església fos de nau única (corresponent a l’absis sud) i fos ampliada immediatament, ja que no sembla raonable suposar que l’absis sud, més petit, fos el central d’una capçalera triabsidal.
La singularitat de la composició d’aquesta façana oest, absolutament estranya en el context de l’arquitectura religiosa catalana del seu temps, fa que no es pugui descartar la hipòtesi que es tracti d’un edifici concebut per a un ús no religiós, i que fos adaptat, en un canvi de projecte immediat, com a església, quan la seva façana oest era ja construïda, incorporant-se a la nova construcció.
L’aparell constructiu dels vestigis alt-medievals és molt uniforme. Es tracta d’un aparell format per carreuons allargassats, disposats molt ordenadament en filades regulars, que, malgrat la manca total d’ornamentació, palesa les fórmules constructives de l’arquitectura llombarda de la plenitud del segle XI, que també es manifesten en l’execució de les finestres, especialment les geminades. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 182
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 315
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 467-469
- Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56
- Bach, 1986-87, vol. VIII, doc. 12, pàgs. 229-231