Situació
Mur de migdia de la nau, amb la porta d’entrada original i una finestra de doble esqueixada, ambdues tapiades.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Pere, ara convertida en dependència agrària (fet que, d’altra banda, n’ha garantit la conservació), és a l’extrem sud del petit nucli de la Donzell, avui totalment abandonat.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG472538.
Per a anar-hi, cal prendre un camí (tancat normalment amb un cadenat) que surt de la carretera de Ponts a Folquer, a uns 200 m de la casa de la Serreta, els estadants de la qual tenen cura de l’església i del camí que porta a la Donzell, a 1, 8 km de la carretera. (JAA)
Història
En la dotació del monestir de Santa Cecília d’Elins de l’any 1080 hom cita, entre els béns del cenobi, la vi·la de Ledonella, que sembla ser una transcripció o denominació primigènia de la Donzell. Si fos així, aquesta seria la primera referència documental del lloc. De l’església, però, no se’n tenen notícies. Alguns fogatjaments moderns enquadren les masies d’aquest lloc dins el terme dit “la Donzell de Sant Cristòfol”, una referència a la vinculació de la Donzell i la seva església —segurament com a sufragània— a la parròquia de Sant Jaume de Sant Cristòfol. (ABR)
Església
Planta de l’església, que ha perdut la capçalera per l’obertura d’una porta a dos batents després que s’hagi convertit en una dependència agrícola.
J.A. Adell
Actualment, l’església no conserva l’absis, que ha estat enderrocat. En el seu lloc s’ha obert la porta de l’església-magatzem, que porta la data de 1972. Tanmateix, conserva perfectament els altres elements essencials de l’estructura original.
Aquesta respon a un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de sengles pilastres prismàtiques adossades als murs laterals. La nau tenia a llevant un absis, probablement semicircular, avui desaparegut, si bé encara són visibles restes de la unió dels seus murs amb els de la nau. L’àmbit de l’antic absis és precedit d’un arc presbiteral, perfectament conservat.
La porta, actualment paredada, s’obre a la façana sud i és resolta amb un arc de mig punt a l’exterior i llinda a l’interior. A la mateixa façana sud hi ha una finestra, també paredada, de doble esqueixada. No resulta agosarat suposar que a l’absis hi devia haver, almenys, una altra finestra del mateix tipus. Al mur de ponent hi ha, paredada, una finestra cruciforme molt esvelta.
L’interior és totalment arrebossat; així i tot, allà on l’arrebossat s’ha desprès és visible el parament, format per carreuons amb un rejuntat amb juntes incises que imiten una carreuada, llevat dels arcs, on les juntes entre les dovelles són encintades.
Les façanes són totalment llises i sense ornamentació —no sabem si l’absis en devia tenir— i presenten un parament amb un aparell de carreuó, simplement escairat i disposat en filades uniformes i regulars.
Cal assenyalar l’existència d’un curiós campanar d’espadanya d’un sol ull, de factura probablement posterior al cos de la nau, format per tres peces. És situat al centre de la nau i disposat en sentit longitudinal.
La desaparició de l’absis ha fet perdre caràcter a aquest edifici, que, per altra part, s’avé perfectament per les seves condicions espacials i constructives amb les formes característiques de l’arquitectura del segle XI català. (JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1986, doc. 75, pàgs. 161-162