Situació
Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG481599.
Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig. Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, al costat del qual, a ponent, i en un replà inferior, hi ha l’església.
Església
Planta de l’església, que presenta una absidiola al mur nord, element força freqüent en els temples del vessant sud de la serra de Comiols.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats, i amb un absis semicircular a llevant, precedit d’un arc presbiteral, de proporcions molt baixes. Al mur nord, al costat de l’absis, hi ha una absidiola, de planta semicircular, que es manifesta també a l’exterior. Aquesta absidiola és un exemple més d’un tipus curiós que es troba en moltes esglésies del vessant sud de la serra de Comiols, com a Santa Maria de Ramoneda o a Santa Anna de Montado. Dins aquest grup d’esglésies, algunes de les quals foren construïdes al segle XI segons les formes llombardes, l’edifici de mas Barrat representa, potser, l’exemple més tardà, ja que hom hi pot veure formes constructives de la fi del segle XII o potser una mica més avançades.
La porta, resolta amb arc apuntat, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la mateixa façana sud hi ha dues finestres, d’una sola esqueixada i factura molt barroera, especialment la situada més a llevant, que es desclou en l’aresta del brancal de l’arc presbiteral. També és molt curiosa la finestra que s’obre a la façana de ponent, resolta amb una forma pseudocruciforme, amb els braços horitzontals substituïts per dues peces que estrenyen el braç vertical. Al centre de l’absis i en una posició extremament baixa hi ha una finestra de doble esqueixada, mentre que l’absidiola nord és totalment cega.
Les façanes són llises i mancades d’ornamentació, llevat d’una motllura bisellada en el ràfec de l’absis. El mur de ponent és coronat per un potent campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’interior és completament arrebossat i també ho és bona part de les façanes, de manera que els paraments són només visibles en alguns punts. Hom pot apreciar-hi un aparell molt matusser de grans carreus mal tallats, a penes desbastats, de pedra conglomerada local, amb alternança de peces de pedra sorrenca i de pedra tosca en la formació dels arcs, que en el cas de la porta i les finestres assoleixen la seva forma final amb l’arrebossat.
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 588-589