Situació
Vista de l’església des del sector de ponent on es fa visible l’escapçament de la nau primitiva per un mur, alçat al centre, que ara configura l’actual façana occidental.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Sebastià és situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyès (situat al caire d’una collada) pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medievals, avui molt arranades.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG474611.
Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols. En arribar al km 23, poc abans del coll, a l’indret on hi ha Can Batlle i comença la pista que porta al poble abandonat de Comiols, cal prendre una pista que surt en direcció a llevant i va a buscar les antenes repetidores de TV (girant bruscament cap al nord), que són al cim del Roc de Benavent que domina la Conca de Dellà. Cal agafar aquesta pista, seguint sempre el camí de l’esquerra (més fressat), i a uns 12 km hi ha una desviació a la dreta senyalitzada amb un rètol, que després de 5 km de recorregut de forta baixada arriba al mas de Cerdanyès. L’església no és visible des del mas. És a uns 200 m, al cim del turó que domina el mas. (JAA)
Història
Aquesta església podia haver estat la principal del veïnat de Cerdanyès, tenint en compte les seves dimensions i el fet que és situada molt a prop del mas Cerdanyès, que dona nom a la contrada. Malauradament, no ha estat possible trobar cap dada documental sobre l’església, que pertanyia durant l’edat mitjana al terme parroquial de Sant Martí de Tarabau, ara de Terrassola o del Puig. La grandària relativa que tenia aquest temple és una mostra més de la vitalitat religiosa i de la plenitud demogràfica d’aquest sector durant els segles medievals.
La importància del lloc queda demostrada pel fet que l’amo de la casa principal de Cerdanyès solia ser el batlle de Sant Martí, i que a l’església de Sant Sebastià hi residí un capellà durant un cert temps. (ABR)
Església
Planta de l’església amb el sector ponentí enderrocat i l’actual façana oest al centre de la nau.
J.A. Adell
Actualment, només resta la meitat de llevant d’aquest edifici, perquè hom bastí un mur al centre de la nau primitiva que ara conforma la façana oest. La meitat de ponent de l’edifici original, descobert, ruïnós i que no conserva el mur original de ponent, forma una mena d’atri, molt malmès, que precedeix la capella actual.
Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó (només se’n conserva la meitat de llevant) de perfil semicircular que arrenca d’uns arcs formers. Aquests arcs adossats als murs laterals, actualment paredats, són de dimensions molt desiguals, especialment al mur sud, on hi ha un arc extremament estret al costat de la porta, actualment molt desfeta, que s’obre a l’interior del segon arc former de la banda de ponent del mur sud. Aquesta porta probablement era resolta amb arc de mig punt.
La nau té a llevant un absis semicircular, obert directament a la nau i precedit d’un curiós tram en què la nau es fa més ampla, perquè els arcs formers no arriben fins a l’absis i formen un àmbit en el qual la volta arrenca dels murs perimetrals, cosa que eixampla la nau, que en aquest sector esdevé gairebé un tram presbiteral de factura molt particular.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les dues que hi ha a la façana sud, però de construcció i proporcions molt diferents, la qual cosa evidencia la complexitat de les fases constructives de l’edifici.
L’aparell dels murs perimetrals és de reble irregular, lligat amb morter de calç, però el terç inferior del mur és fet de pedra seca. Al mur nord es conserven clars vestigis de filades d’aparell d’espiga. Al sector de llevant dels murs s’observa una clara junta constructiva, a partir de la qual l’aparell dels murs, inclòs l’absis, és de carreuó molt irregular, però disposat amb un cert ordre, amb tendència a formar filades horitzontals. L’aparell dels pilars i dels arcs formers, adossats als murs perimetrals, és molt més regular, format per carreuons irregulars però escairats, ben treballats i disposats ordenadament.
Aquesta diversitat d’aparells posa en evidència un procés constructiu complex. Sembla molt clar que aquest procés arrenca d’un primer edifici, al qual corresponen els murs perimetrals, que fou modificat una o dues vegades. Amb motiu d’aquestes reformes, es va substituir l’absis original per l’absis actual (reforma a la qual corresponen les dues juntes constructives del sector de llevant dels murs) i es van construir els arcs formers, amb els seus pilars, per tal de suportar la nova volta (no sabem si l’edifici primitiu era cobert amb volta o amb embigat), segons un procés constructiu similar al que hom pot trobar a la ben propera església de Sant Martí de Terrassola o del Puig.
Tot i les dificultats intrínseques per a datar la primera fase de l’església, a causa de la manca d’elements arquitectònicament representatius, es pot aventurar la hipòtesi que les reformes que s’han descrit corresponen a les fórmules constructives d’una arquitectura rural de la segona meitat del segle XI lluny dels plantejaments llombards; d’aquesta manera, l’edifici primitiu hauria de situar-se a cavall entre la fi del segle X i la primera meitat del segle XI.
Aquesta hipòtesi resulta molt suggeridora per tal com planteja, juntament amb altres edificis propers com Sant Marc de Pallerols de Rialb, Sant Marc i Sant Joan de Batlliu, Sant Miquel de Castellnou de Bassella o la Mare de Déu de la Garrola, l’existència d’organització religiosa a la marca sud del comtat d’Urgell a la fi del segle X o abans. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 443-444