Mare de Déu del Remei d’Oroners (Camarasa)

Situació

Absis, amb una magnífica decoració de tipus llombard, de l’antiga església que presidia el nucli de poblament sorgit al costat del castell d’Oroners.

Vilarrúbias

L’església del Remei d’Oroners és situada al costat del castell d’Oroners, en un repeu de la cinglera que domina el poble d’Oroners, parcialment negat per l’embassament de Camarasa. Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JAA)

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG212515.

Història

L’actual santuari de la Mare de Déu del Remei havia estat en altres temps la capella castellera de la fortalesa d’Oroners, dedicada a santa Maria. Depengué de Sant Pere d’Àger, com l’església parroquial de Sant Salvador d’Oroners.

Entre les esglésies subjectes a Àger que es consignen en la butlla del papa Alexandre III el 1179, hi figuren les esglésies d’Oroners, segurament una referència a les dues esglésies del lloc. (MLlR-CPO)

Església

És un edifici d’una sola nau, adossat per la seva part nord a la roca, que en forma el mur de tancament; és coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, i suportada, pel costat nord, per tres arcs formers adossats a la roca; aquests arcs arrenquen dels pilars, que també sostenen els arcs torals.

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral.

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud prop de l’angle sud-oest; a la mateixa façana hi ha dues finestres de doble esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre al centre de l’absis, i també a la façana de ponent.

Les façanes no tenen cap mena d’ornamentació, llevat de la façana absidal, on es desenvolupen els clàssics motius llombards d’un fris d’arcuacions sota el ràfec, en sèries de 3 i 4 arcuacions entre lesenes; d’aquestes són visibles les del plafó central i el sud, mentre que el plafó del nord és tapat per un mur, i només permet veure la lesena i l’inici d’una arcuació, la qual cosa, per tant, impossibilita de saber com és resolta la unió de l’absis amb la roca.

L’aparell és format per carreuons ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars, amb els timpans de les arcuacions formats per una única peça ben tallada.

Les condicions tipològiques, constructives i ornamentals fan que l’església de la Mare de Déu del Remei d’Oroners sigui considerada una obra característica de les formes de l’arquitectura llombarda, que dominen el panorama arquitectònic del segle XI català. (JAA)

Bibliografia

  • Kehr, 1926, doc. 185, pàgs. 479-484
  • Gavín, 1982, vol. 12, pàg. 94
  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 483-485