- Els anticonceptius hormonals són medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixen la concepció o el desenvolupament de l’embaràs.
- Per bé que hi ha molts tipus d’anticonceptius hormonals, els més emprats pels seus avantatges i l’eficàcia que presenten són els anomenats anticonceptius orals, coneguts com "les pastilles" o "les píndoles", unes petites pastilles constituïdes per una barreja d’hormones que, administrades diàriament, impedeixen que es produeixi l’ovulació.
- Abans de la utilització dels anticonceptius orals, i si més no una vegada a l’any, cal efectuar un control mèdic per a descartar que la dona tingui algun trastorn que els pugui contraindicar. Aquests controls consisteixen fonamentalment en un examen mèdic general, el mesurament de la pressió arterial, un examen ginecològic complet, i l’anàlisi de sang.
- No és aconsellable que les dones més grans de trenta-cinc anys fumadores de més de vint cigarrets diaris utilitzin els anticonceptius orals, perquè poden predisposaries a patir una trombosi venosa a les cames, una angina de pit, un infart de miocardi o un accident vascular cerebral.
- És aconsellable de suspendre temporalment el tractament amb anticonceptius orals quan es prepara una intervenció quirúrgica o es preveu una immobilització prolongada, ja que en aquests casos es poden presentar trastorns circulatoris que serien agreujats per les hormones.
- Abans de començar el tractament amb anticonceptius orals és fonamental d’informar-se bé sobre les normes d’utilització tot consultant un professional sanitari especialitzat en planificació familiar i llegint atentament el prospecte de les pastilles.
- Les pastilles s’han de prendre generalment durant vint-i-un dies consecutius, des del primer dia de la regla o al cap de cinc dies segons el tipus d’anticonceptius orals, descansar una setmana, i tornar a començar una nova capsa de vint-i-una pastilles el mateix dia de la setmana en què s’inicià l’anterior.
- Durant els primers vint-i-un dies de tractament és aconsellable d’utilitzar un altre mètode anticonceptiu, com ara el condom i els espermicides, ja que l’eficàcia dels anticonceptius orals solament es pot garantir després que s’ha completat un cicle sencer.
- Per a no oblidar que cal prendre la pastilla cada dia és aconsellable que la dona s’acostumi a fer-ho cada dia a la mateixa hora, en general en anar-se’n al llit i si, malgrat tot se n’oblida, cal procurar de prendre-la abans que hagin passat dotze hores després de l’hora habitual.
- Si la dona s’adona que no s’ha pres la pastilla després de les dotze hores de l’hora habitual, ja no cal que se la prengui, sinó que ha de continuar amb la següent a l’hora habitual, però durant la resta del cicle caldrà que utilitzi complementàriament un altre mètode anticonceptiu.
- Si la dona presenta un vòmit abans de passades quatre hores després d’haver pres la pastilla, és aconsellable que se’n prengui una altra.
- En el cas que la diarrea sigui molt abundant o prolongada és aconsellable d’adoptar d’altres mètodes anticonceptius durant la resta del cicle sense suspendre l’administració dels anticonceptius orals.
- Quan una dona utilitza aquest mètode anticonceptiu ha de fer-ho saber al metge si aquest li indica algun tractament, perquè hi ha fàrmacs que en poden reduir l’eficàcia.
- Quan s’ha suspès, el tractament amb anticonceptius orals no altera la fertilitat, no predisposa a tenir embarassos múltiples ni altera el desenvolupament embrionari dels futurs embarassos.
- Si no es presenten trastorns o contraindicacions i el metge no ho indica, no té cap utilitat de suspendre el tractament amb anticonceptius orals temporalment, sinó que poden prendre’s ininterrompudament el temps que calgui.
- Quan eventualment s’ha efectuat el coit sense haver utilitzat cap mètode anticonceptiu o bé quan s’ha produït una fallada en el mètode emprat, com ara pot ésser l’esquinçament d’un condom, hom pot recórrer a l’anticoncepció postcoïtal, mètode anomenat "la píndola de l’endemà", que ha d’ésser prescrita pel metge i consisteix en l’administració de substàncies hormonals dins de les vint-i-quatre hores següents al coit, i durant cinc dies, per tal de modificar la capa interna de l’úter i provocar una menstruació.