Situació
Edifici malmès i embardissat situat al costat del cementiri.
ECSA – J.A. Adell
L’església de Sant Martí és al costat del cementiri, situat a la part alta del poble. Berén és a uns 7 km de Noves de Segre, per una pista que segueix el fons de la vall i va fins a Argestues.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG610866
El poble de Berén és situat a la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Pallerols. (JAA)
Història
La parròquia de Berhen és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 1030 hi ha documentada la donació d’unes terres situades “in comitatum Orgello, in villa Berenne, in apendicio de Sancto Martino”. L’any 1102 el bisbe d’Urgell, Ot, i els ardiaques i canonges de Santa Maria de la Seu donaven a Tedball diverses possessions de l’església, entre les quals consta la parròquia de Berén. En el testament del vescomte Ramon d’Urgell i Castellbò del 1113, aquest deixava a la muller i el fill els béns que tenia a Berén. L’any 1190 la Roca de Berén apareix com a dependència del castell de Castellbò. De fet, en el Spill… del vescomtat de Castellbò, del principi del segle XVI, Berén és esmentat com “lo loch del castell de Berén”, i s’especifica que “és bona fortaleza”. Berén formava part de la batllia de la vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò, i la seva jurisdicció pertanyia plenament al vescomte de Castellbò. Berén era cap d’una de les tres parts en què era dividida la Vall d’Aguilar i hi residia un dels tres cònsols que la regien.
L’església de Sant Martí, del deganat d’Urgellet del bisbat d’Urgell, fou visitada els anys 1312 i 1314 per manament de l’arquebisbe de Tarragona, com consta en el corresponent llibre de visites. Aquesta església consta també en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391. Els anys 1313 i 1328 figura documentat com a rector de Sant Martí, Bernat Mercer. De l’església de Sant Martí de Berén depenien les esglésies d’Argestues, ara abandonada, i Miravall. L’actual església de Berén, dedicada a sant Antoni Abat, situada dins de la població i restaurada recentment, està supeditada a la de Noves de Segre. (MLIC)
Església
Actualment, l’església de Sant Martí és un edifici totalment ruïnós i embardissat, cosa que priva de conèixer-ne alguns dels detalls, amagats sota les ruïnes o entre les bardisses, o desapareguts. És un edifici d’una sola nau, de la qual ha desaparegut la coberta, que probablement era de fusta, i la major part de la façana sud, on devia trobar-se la porta, que no apareix en cap altre mur; és coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral.
En l’absis, descentrada vers el sud, es conserva una finestra de doble esqueixada, realitzada amb pedra tosca. Hom troba una altra finestra de característiques semblants a la façana sud, a l’indret de l’arc presbiteral. A la mateixa façana, al fragment de mur de la nau que es conserva, hi ha una altra finestra, també de doble esqueixada, formada per carreus de pedra sorrenca en la meitat occidental, mentre que la meitat oriental és formada per peces de pedra tosca. En el punt d’inflexió s’observa com a la resta del parament hi ha una clara línia de fractura, entre el sector occidental, format per un aparell de carreu irregular força ordenat, i el sector oriental, que inclou l’absis, on l’aparell és d’un carreu semblant, però disposat de manera menys ordenada.
Aquesta circumstància posa en evidència que l’edifici inicial, al qual correspondria la nau, edifici que pot ésser datat al segle XI, fou reformat, possiblement al segle XII, substituint-ne la part oriental per la capçalera actual. (JAA)
Bibliografia
- ACV, Calaix 31, Visites, Bisbat d’Urgell; M S, 1915–16, doc. 90, pàgs. 442–443; Serra i Vilaró, 1930–50, vol. III, pàg. 199; Baraut, 1978, vol. I, doc. 2 pàgs. 50–53; Bertran, 1979, vol. IX, pàg. 280; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1250; Tragó, 1982, pàgs. 16–18; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1201, pàgs. 32–33, i doc. 1275, pàgs. 105–106.