Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs (la Baronia de Rialb)

Situació

Absis de l’església, on s’obre una finestra de doble esqueixada.

ECSA - J.A. Adell

L’església, abandonada, de Sant Vicenç de les Cases de Rialb o de Can Tomàs és situada en el conjunt d’edificis, abandonats i ruïnosos, de les Cases de Rialb, que són al cim d’un turó que domina el marge esquerre del Rialb.

Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG498550.

Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb i que cal deixar per a prendre la que surt uns 150 m abans d’arribar a la piscifactoria del Molí Nou (la segona). Aquesta pista creua el riu per un gual i després de 2 km de forta pujada arriba a les Cases de Rialb, que queden uns 100 m apartades del camí.

Església

És un edifici que va patir una profunda remodelació pels volts del 1638 (data que figura a la clau de l’arc de la porta), moment en què se li va donar la forma actual, d’una nau, molt curta, més ampla que llarga, coberta amb embigat, i amb un absis semicircular a llevant, separat de la nau per un mur on s’obre un arc escanyat. A l’interior de l’absis es conserva l’altar medieval, format per una ara i un suport fets de pedra tosca.

Peculiar planta d’aquest temple, fruit d’una remodelació portada a terme al segle XVII.

J.A. Adell

Ara i suport de l’altar romànic que es conserven, ajaguts, a l’interior de l’absis.

ECSA - J.A. Adell

La part medieval consisteix essencialment en l’absis i el mur nord, on s’obre un nínxol vertical, d’arc de mig punt. Tot i la transformació soferta per la unió de la nau i l’absis, encara es pot veure com la unió de l’absis i el mur nord es resolia amb un pilar, que possiblement devia suportar un arc triomfal. La porta actual, resolta amb un arc de grans dovelles, és a la façana oest, que com el mur sud (on hi ha una clara junta en la unió amb l’absis) corresponen a les importants reformes de l’edifici. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.

L’aparell de les parts originals és de carreuons escairats disposats en filades irregulars, amb juntes encintades, que mostren unes formes constructives dins la tradició del segle XI, però molt barroeres i de difícil filiació en l’estat actual de l’edifici.