Situació
Coberta de l’església, arrecerada pel costat nord en un marge que en dificulta la visió.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Anna és situada a un centenar de metres de la masia de la Fabregada, arrecerada pel costat nord a un marge, del qual només en sobresurt la coberta de la capella.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG474589.
Per a arribar a la masia de la Fabregada cal seguir el mateix itinerari de la monografia anterior. (JAA)
Història
El lloc de la Fabregada es pot identificar amb la possessió que Ramon Guerau donà a l’església del Sant Sepulcre de la Seu el 1092. En aquella ocasió, Ramon Guerau cedí un mas que es trobava dins el castell de Tarabau, a l’indret anomenat Santa Eulàlia, segurament una referència a la primitiva advocació de la capella actual de Santa Anna. Si aquest fos el cas, aquesta seria la primera notícia històrica sobre l’església de la Fabregada. El document estableix com a afrontacions del mas els següents termes: a llevant Ramoneda, a migdia Martimà, a ponent la serra de Benavent i al nord el castell de Gavarra.
La masia de la Fabregada, mencionada també en el consell general del Rialb el 1669, ha estat habitada fins fa poc temps. (ABR)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, molt estreta, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres rectangulars de poc relleu. L’arc toral situat més a ponent és de perfil semicircular, mentre que l’altre adopta un perfil apuntat, amb signes clars d’haver estat reformat, possiblement a partir d’un arc semicircular.
La nau té a llevant un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, i conserva l’altar original, format per una llosa de pedra recolzada en un suport monolític de pedra tosca, alterat per reformes posteriors.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les altres dues que hi ha a la façana sud, una de les quals, la situada més a ponent, és paredada. Al mur de ponent s’obre una altra finestra, cruciforme. La porta és al mur sud, en el tram central de la nau, i és resolta amb arc de mig punt, amb les dovelles refoses en relació amb el parament i extradossades per una filada de lloses planes.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, a part el detall de la porta ja esmentat i l’absis, on hi ha un ràfec format per una senzilla motllura bisellada. No hi ha cap campanar que trenqui l’horitzontalitat del volum de l’edifici.
L’interior és totalment emblanquinat i l’aparell és el mateix que el dels paraments exteriors, format per carreuons irregulars, simplement escairats, i disposats en filades poc uniformes, però força ordenades i que tendeixen a l’horitzontalitat.
Tot i la simplicitat de l’arquitectura, mancada d’elements rellevants, la seva tipologia i la tecnologia constructiva, unides a la solució ornamental de la porta, permeten de considerar-la com una obra concebuda dins els paràmetres de l’arquitectura del segle XI, tot i que allunyada de la seva concepció ornamental. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 588
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 095, pàg. 215