El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas. D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent. El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau. Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb Arsenda d’Erill nasqueren Sança, que es casà amb Pere Mir d’Entença, Ramon Gombau, que originà els Portaspana, Berenguer Gombau, que heretà els dominis principals, i Gombau II de Benavent, que féu fortuna al servei de Ramir II el Monjo, figurant com a senyor de Serradui (1134-1137). L’homonímia amb els Benavent de la Conca no permet de seguir algunes de les seves activitats. Tanmateix, no hi ha dubte que aquest Gomballum de Benavent figura entre els cavallers amb els quals el rei Ramir II garantí la boda de la seva filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV (1137).
La carta de població de Selgua del 1169 proporciona la llista de la tercera generació de la família: el senyor Guillem I de Benavent amb la seva dona Orraca i els seus germans, l’ardiaca Ramon, Gombau, Frontín i Bernat, concedeixen els bons usatges de Montsó als repobladors de la seva heretat de Selgua; es reserven el domini sobre el castell i la vila, els monopolis de forns i les justícies, i ho condicionen al lliurament dels delmes i les primícies a l’església de la vila, i la residència d’un any i un dia. Aquest Guillem I engegà la línia dels Benavent de Lleida; en paraules de J. Lladonosa, fou el repoblador de l’actual vila de Benavent de Segrià, així com de l’immediat lloc d’Alandir; arran de la conquesta de la ciutat de Lleida va ésser beneficiat, el 1150, pels comtes de Pallars i pels comtes d’Urgell. L’any 1175 figura a Barbastre, el 1184 es titula senyor de Torre Forcada, Alendir i Grallera, el 1185 cedí Selgua al bisbe d’Osca i el 1195 l’alou de Soperuny a Sant Vicenç de Roda. El seu hereu, Gombau II de Benavent, que l’any 1207 acabà de vendre’s, d’acord amb els seus fills, els drets sobre Benavent de Lleida, denota, pel seu nom de pila, una continuïtat del llinatge. Els successors foren els cognomenats Benavent i Anglesola del Segrià, emparentats amb els Camporrells, senyors de Seró.
El fill petit de Gombau II, Bernat de Benavent, es casà amb Vianda s’establí a l’Aragó com a senyor de Berbegal i Lagunarrota, mentre que el tercer, Gombau III de Benavent, continuà el tronc principal amb els dominis ribagorçans i a cavall de la Franja de Ponent. Probablement, va rebre per aixovar el castell de Santa Linya, a la Noguera, i els importants serveis prestats a la corona li valgueren les senyories de Barbastre (1165-1168) i Biel (1169-1192). Va ésser succeït per Bernat II de Benavent, el qual era germà d’Orraca de Benavent, maridada amb Berenguer de l’Ametllera, amb la qual cosa afermaren els vincles de parentiu amb els vells senyors de Lierp, cognomenats ara “de Capella”.