Léon Bardou i Companyia
L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular col·lectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca. Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà.
Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat col·lectiva en una d’anònima.
La constitució
Títol del Banc Franco-Espanyol.
El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona el 17 de juliol de 1881 “a fin de dar mas amplitud y extensión a las operaciones de banca a que viene dedicándose Léon Bardou y Compañía” (de l’escriptura de constitució). L’objectiu social respon al que vol ser un banc comercial, que descompta lletres, fa crèdits i recull dipòsits, però també hi afegeixen la possibilitat de prendre participacions en empreses, que és la gran temptació del moment.
El banc es creà amb un capital de 12 milions de francs francesos, equivalents a 11,4 milions de pessetes —4,75 pessetes per 5 francs—. El primer desemborsament serà del 25% del capital nominal. A Léon Bardou li lliuraren 1 000 accions, sobre les quals no haurà de fer cap desemborsament, com a pagament del seu protagonisme en la creació de l’entitat. El primer accionista és la societat col·lectiva Léon Bardou i Companyia amb 8 000 accions (33% del capital). Hi ha, a més, una cinquantena de persones, amb aportacions molt diverses, entre els subscriptors de les 24 000 accions emeses: catalans del Principat, de les Illes i de la Catalunya del Nord, uns quants de la resta de l’estat i mitja dotzena de francesos, amb poc pes personal.
Aquest va ser el primer Consell d’Administració (1881) del Banc Franco-Espanyol:
- President – Alexandre Marron de Martin i Duvivier, banquer a Perpinyà
- Vicepresident – Josep Ferrer i Mora
- Vocals – Marià Maspons i Labrós; Joan Mitjavila i Nadal; Ramon Florensa i Mestre; Baltasar Farriols i Morel; Theodore Ozenne, banquer a Tolosa
- Director gerent – Léon Bardou
... i la liquidació
El banc es va trobar amb una campanya pública en contra, pocs mesos després de la seva constitució. És el que es desprèn del discurs del director gerent a la Junta d’Accionistes, que analitzarà el primer exercici social —incomplet— del banc (12 de febrer de 1882). Léon Bardou es lamenta de les acusacions calumnioses que els fan, “que únicamente una depravada imaginación puede inventar”, en acusar-los de dedicar-se a operacions especulatives de Borsa. “Ningún aliciente ni interés nos inspiran los delirios y locuras de la Bolsa” (del discurs). Assegura que no han fet com altres bancs, que han especulat amb la plusvàlua que el mercat donava a les seves accions. Els quatre mesos que han treballat, amb un capital que és al final de 2,85 milions de pessetes, els han permès de tancar l’exercici amb un benefici de 145 000 pessetes. El 10% va al Consell d’Administració, el 5% al gerent, el 2% a reserves i el 83% restant als accionistes, com a dividend. Té uns dipòsits de 579 000 pessetes i una cartera d’efectes comercials i crèdits d’1,5 milions.
El mes d’octubre del 1882, Léon Bardou s’ha de tornar a defensar dels rumors que vinculaven el banc amb un de francès amb el qual tenien relacions i que havia acabat malament. En resposta als rumors, el Banc Franco-Espanyol acordà anticipar el pagament dels venciments a càrrec seu i ampliar l’horari de caixa, disposat a atendre tots els reintegraments dels dipòsits, que li sol·licitessin, per demostrar el seu alt nivell de salut financera i liquiditat.
Pocs mesos després, la Junta d’Accionistes acordava: primerament la reducció del capital del banc al que tenia realment desemborsat (el 25% del nominal) i seguidament la seva liquidació.
(Nota de l’autor: el 1906 es creà a Madrid un altre Banco Franco-Español, que no tenia cap relació amb aquest.)