La constitució
Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882.
Es creà el 30 de novembre de 1881. L’objectiu social era, com sempre, amplíssim: “Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas.” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés.
D’acord amb aquest objectiu, el capital és enorme: 40 milions de pessetes. I d’acord amb la tradició dels bancs que es creen en aquest període es redueix el capital inicial aportat al 5% del valor de les accions, que és de 500 pessetes, i es preveu que s’aporti el 20% del nominal de manera immediata, fins a completar el 25% exigit per la Llei.
El personatge central del banc sembla que és el gerent i vocal del Consell Josep Albanell i Mora. Era un corredor de comerç de Barcelona des de feia anys. Com a tal, tenia una clientela que assessorava a l’hora d’invertir. El banc podia ser una oportunitat per a donar sortida a les inversions d’aquesta clientela, i podia començar pels membres del seu Consell d’Administració, que eren propietaris i comerciants de la plaça.
Amb la societat tot just constituïda i amb el 5% del capital desemborsat, els títols cotitzaven a la Borsa amb el 16% de plusvàlua sobre el nominal. Els qui aprofitaren l’ocasió i vengueren van tenir uns bons beneficis.
Aquest va ser el primer Consell d’Administració (1881) del Banc del Foment de Barcelona:
- President – Esteve Amengual i Begovich
- Vicepresident – Ignasi Sanpere i Matheu
- Vocals – Josep Escarrà i Malla; Felicià Serra i Vidal; Jaume Garriga i Miquel; Salvador Armet i Moragas; Antoni Goytisolo i Digat; Avel·lí Conte i Carara
Tot just començat el 1882, el Consell d’Administració del Banc demanà un dividend passiu del 15%, necessari per a completar el 20% exigit pels estatuts. Molts accionistes arrufaren el nas, ja que comptaven de vendre i realitzar beneficis abans de fer aquest desemborsament. Comença ja aleshores un estira-i-arronsa entre accionistes i direcció. El banc, tanmateix, aconsegueix de reunir fins a 8 milions de pessetes, però a base de concedir crèdit als titulars amb la garantia de les pròpies accions.
Amb oficines en un primer pis del Carrer Nou de Sant Francesc, el banc es va posar a treballar, comprant i venent valors a Borsa, per compte propi i per compte de tercers, que és el que havia fet professionalment el seu gerent. I entra també modestament en la captació de dipòsits i la concessió de crèdit amb garantia de valors.
Un dels negocis que es proposaven patrocinar era la societat La Económica, amb un projecte de captació d’aigua del riu Llobregat, destinada a Barcelona.
Pel que es desprèn de la primera i única Memòria del banc, corresponent a l’exercici del 1882, els vuit milions de recursos propis estaven aplicats així: cartera de valors: 4,2; crèdits: 2,5; cartera comercial: 0,5; despeses instal·lació i mobiliari: 0,3; caixa i bancs: 0,5.
En començar l’any 1883 apareixen les primeres cartes d’accionistes publicades a la premsa barcelonina, en les quals es demana que s’estudiï la possible liquidació del banc. L’acció, de la qual els accionistes han desemborsat el 20% del nominal, val només el 15% a la Borsa i resulta difícil vendre-la. La Junta ordinària, celebrada el 28 de febrer, pretenia tranquil·litzar els accionistes, en dir que “esta compañía no tiene comprometida su cartera ni su capital en negocios aleatorios ni aventurados” i que, per tant, podien esperar que el temps millorés. Però, al marge de l’ordre del dia, els accionistes aconseguiren que la Junta nomenés una comissió formada per cinc d’ells, encarregada d’estudiar la millor solució per al futur del banc. Una nova Junta d’Accionistes —aquesta extraordinària— que tindrà lloc el 16 de març, n’acordarà la liquidació per 221 vots a favor i 68 en contra. A la Junta s’aprecià que els accionistes estaven a punt de barallar-se de valent entre ells.
Un mes més tard —abril del 1883— el banc pagava 80 pessetes per acció, és a dir, el 80% del capital realment aportat —100 pessetes per acció—.