L’indret de Masricard es troba al sud del poble de la Canonja. Segons E. Morera, el nucli medieval de Masricard s’establí sobre una vil·la romana i la seva colonització fou primerenca, segurament un xic posterior al 1128, any en què Masricard fou concedit en feu per tal de bastir-hi un castell; nogensmenys, no s’ha localitzat cap document que avali aquest fet. Vers mitjan segle XIII es té referència d’un tal Ricard, que hauria donat nom a l’indret; una neta d’aquest, dita Saurina de Santaoliva, l’any 1273, feu donació a la seva neta Saurina amb motiu del seu casament amb Bernat de Centelles, de molts dels seus béns, exceptuant, entre d’altres propietats, l’usdefruit del castell d’Eramprunyà i de Masricard, que havien de passar al monestir de Jonqueres si Saurina i Bernat morien sense fills. Amb el temps Masricard fou senyorejat pels Llorenç, important nissaga tarragonina, i successivament passà als Castellví, als Ponç i finalment als comtes de Llar.
La seva església parroquial estigué inicialment dedicada a Santa Maria i actualment a la Mare de Déu de l’Esperança. És situada prop del castell i és construïda aprofitant una torre de defensa, la qual és esbotzada per la banda de ponent. La casa rectoral fou convertida ja fa temps en una llar d’infants. La primera menció documental d’aquesta antiga parròquia la proporcionen les relacions de la dècima recaptada els anys 1279 i 1280 a la diòcesi, segons les quals el rector de Manso Ricardi no contribuí amb res cap dels dos anys, la qual cosa suposa que es tractava d’una parròquia pobra, amb pocs recursos.
A la darreria del segle XV l’església de Masricard era de col·lació del sagristà de la catedral de Tarragona. Posteriorment, el 3 de desembre del 1573 l’església de la Canonja fou separada de la catedral i erigida en vicaria perpètua i, a més, unida a l’església parroquial de Masricard, la qual fou refeta el 1589.
Arran de la guerra de Successió, el lloc de Masricard restà despoblat i la seva parròquia fou totalment malmesa pels estralls bèl·lics; així, quan l’indret tornà a habitar-se, els veïns hagueren d’anar a celebrar l’eucaristia i els sagraments a l’església de la Canonja. Vers el 1713 hi ha notícia que l’edifici s’estava reparant per tal de rehabilitar-lo per al culte; poc després, la construcció d’una nova església a la Canonja el 1753 encetà un llarg plet sobre la “matricitat” de Masricard. La sentència del plet es fallà l’any 1768 pel Tribunal de la Rota de Roma i es declarà l’església de Masricard sufragània de la de la Canonja.
A l’interior de l’església es conserva una bella talla de la Mare de Déu de l’Esperança que data de la fi del segle XV.