Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos. A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat.
G. Llop
Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 44), és el núm. 44 del catàleg de Gudiol(*) correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell. Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir sense cap dubte al mateix canonge Ermemir, dades de les quals disposem gràcies a unes frases explicatives que són recollides en el foli 84 del text: Ego autem Ermemirus quamvis indignos sacerdos. Istos duos libros, feci quodunari eos in uno volumine… Scripta sunt a hec in sancta sede beati Petri vico in anno IIII. regnante Philippo rege.
Des del punt de vista artístic aquest manuscrit, que surt citat en els vells inventaris de 1368 i 1435, inclou, juntament amb un grup de caplletres interessants, sis esquemes circulars (folis 1v, 3 4v, 5, 10 i 13v) al·lusius a temes astronòmics, il·luminats en blau, groc i taronja, tots relacionats amb els textos isidorians Liber de Natura Rerum i Sentenciarum libri tres que ocupen la major part del contingut de l’obra, juntament amb un exemplar de la Vita Canonica Aquisgranensis. Un ampli repertori de petites inicials fetes amb tinta i il·luminades bàsicament en vermell ataronjat, blau i groc i amb una senzilla decoració fitomòrfica s’escampen per tot el còdex; al seu costat, un grup més reduït crida l’atenció pels típics caps de gos, coronats, a vegades, per petites protuberàncies arrodonides, molt sovint esmentades en altres obres vigatanes i catalanes en general(*); vegeu, les inicials dels folis 16v, 116, 128 i 137v d’aquest Ms. núm. 44 de Vic.
Esquema circular que figura al foli 1v, al·lusiu, com els altres cinc que conté aquest còdex, a temes astronòmics, relacionats amb textos isidorians.
G. Llop
Insistim especialment en la “T” del foli 87v, la millor caplletra del còdex, per la presència, al costat d’un motiu d’entrellaçat(*) d’un mamífer, el cos corbat del qual sosté damunt el llom el pal de la lletra, a la manera d’altres diversos exemples catalans, en els quals s’empren figures zoomòrfiques per a donar suport al tronc d’una lletra, o a les columnes pròpies dels Cànons d’Eusebi, (Bíblia de Ripoll foli 139 i Evangeliari de la Biblioteca Municipal de Perpinyà Ms. núm. 1)(*).