Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 105), aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí (213 x 142 mm), de lletra carolina; fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit(*).
Un detall del foli 68, amb una caplletra. Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex.
Museu Episcopal de Vic
Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir. Solament potser sigui convenient fer al·lusió a una caplletra en el foli 68(*), el qual devia formar part d’un fragment integrat en aquest còdex mixt, en funció d’agregats de matèria similar, però d’època diferent. Es tracta d’una majúscula (“Q”) on no es reprimeix l’aparició d’una testa de ca ni la seva combinació amb l’element fitomòrfic. En to marró, sobresurt en la tercera línia de l’escrit i és possible aproximar-la a produccions del mateix escriptori; per exemple al Ms. 66 (~1038) o al Sacramentan del Bisbe Oliba(*). No obstant això, en el Ms. 105 la disposició del cap de l’animal implicaria una forma derivada en què la fi del mateix és més supèrflua o accessòria. No suposa el tancament de la lletra, sinó el seguici d’una nova floració vegetal en emergir vers la boca entreoberta del gos. Els Ms. 27 i 39 presenten també alguns paral·lels, si bé generalment més complexos.