Situació
Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat.
ECSA - A.M. Vilarrúbias
Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG222485.
Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga. És una pista una mica difícil que al cap de 1 700 m cal deixar per a creuar camp a través i arribar a l’ermita, molt amagada per la vegetació d’alzines. (CAT-CCA-JGB)
Història
Aquesta església fou una capella, segurament sufragània de la de Fontllonga, per al culte dels habitants del castell o quadra de Miralpeix. Depengué del priorat de Meià, tot i que no degué formar part de la dotació inicial del monestir, ja que no apareix en la relació posterior d’esglésies que en depenien per aquesta raó. En canvi, en el capbreu del monestir atribuït a l’any 1137, consta que el cenobi tenia l’església del castell de Miralpeix. Els drets del monestir li pervingueren per una donació que feu Arnau Guillem, fill de Guillem Guitard de Conques, de la família Meià; aquesta donació es coneix per un document de l’any 1172, en què Guilleuma, senyora de Rúbies, filla de Guillem Guitard de Conques, confirmà al monestir de Santa Maria de Meià la possessió del castell de Miralpeix, fundat sobre el riu Noguera, que el seu germà Arnau Guillem havia donat al monestir. Amb la donació del castell, hi degué anar també compresa l’església. La seva advocació no es coneix fins a mitjan segle XVII, quan Roig i Jalpí afirmà que el monestir tenia l’església de “San Bernabé Apostol, en dicho Termino de Font-llonga”. En aquest moment, fins i tot el terme s’havia unit al de Fontllonga.
No es coneix quan deixà de tenir culte i en l’actualitat el poble es troba totalment abandonat i el temple molt malmès. (ABC)
Església
Planta dels pocs vestigis d’aquesta capella.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
De l’ermita de Sant Bernabé només resten l’absis i el mur meridional, malgrat que el progressiu abandó fa perillar el que encara es conserva. La planta de la nau és rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular; segurament era coberta amb volta de canó. Conserva una sola finestra recta, allindada tant a l’interior com a l’exterior, i de simple esqueixada, oberta a l’absis. La porta d’accés al temple es conserva intacta al mur meridional i té arc de mig punt adovellat i llinda interior de fusta, que conserva encara les pollegueres superiors de la porta.
Pel que fa a l’aparell constructiu es tracta d’un edifici fet fonamentalment de carreus irregulars, amb la inclusió d’altres de ben escairats, generalment col·locats a la porta i a les cantonades interiors i exteriors.
Per l’estructura arquitectònica dels vestigis que han pervingut, com també per l’aparell emprat en la construcció, la capella de Sant Bernabé podria correspondre a una obra bastida entre els segles XII-XIII, ja dins un estil romànic tardà. (CAT-CCA-JGB)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668.