És anomenada alimentació assistida la utilització de diversos recursos, com ara l’ús de sondes especials, per a mantenir l’estat nutritiu de l’organisme i que es prescriu en aquells casos en què hi ha dificultats per a mastegar, deglutir o digerir els aliments, o bé quan no es poden assimilar adequadament els nutrients que hi són continguts. Les sondes emprades amb aquest objectiu es coneixen genèricament amb el nom de sondes d’alimentació.
L’alimentació assistida, més enllà de la patologia per la qual s’indiqui, requereix en general l’hospitalització del subjecte. Això és degut al fet que per a la seva realització cal la intervenció de personal especialitzat i, sovint, la utilització d’equips o d’aparells especials, com és ara l’anomenada bomba de nutrició. A més, les dietes que es prescriguin s’han de planificar minuciosament i modificar de manera continuada segons les possibilitats i les limitacions de cada individu i cada fase de la seva evolució en particular.
Una altra característica destacable de les dietes que s’utilitzen en l’alimentació assistida és que sovint s’administren, sia de manera exclusiva o complementària, aliments artificials, és a dir, processats en laboratoris especialitzats per tal de convertir-los en substàncies assimilables.
Segons la via a través de la qual s’administren els aliments hi ha, esquemàticament, dos tipus d’alimentació assistida: l’alimentació enteral per sonda, que diposita els aliments en el tub digestiu, i l’alimentació parenteral o per via intravenosa.