La gamba (Aristeus antennatus) s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants. Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània. La femella adulta és més gran que el mascle.
Anna Bozzano.
Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus, també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya. Es tracta d’una espècie en general abundant (encara que amb fluctuacions periòdiques) i molt preuada. Plat gastronòmic arrelat a la nostra cultura i revaloritzat amb el temps, actualment ha esdevingut un producte fonamental per a l’estabilitat econòmica d’algunes confraries i de moltes petites i mitjanes empreses de pescadors. Tant és així que la darrera crisi del petroli (2005-07) (durant la qual hi havia una flota sobredimensionada, coincidint amb una baixada de les poblacions de gamba) va sumir el sector en una de les èpoques més difícils, fins a fer trontollar l’economia de les confraries més dependents d’aquest recurs. A partir del 2008, la tornada del preu del petroli a nivells anteriors a la davallada i l’increment de les poblacions d’aquest crustaci han permès que actualment la pesca de gamba es mantingui, encara que en el llindar de la seva sostenibilitat productiva i econòmica.
Correlació entre el fenomen de les cascades submarines i el desembarcament de gamba a les nostres costes (en vermell); també es fa evident l’augment de captures un cop acabats els forts corrents. A augment de la velocitat de l’aigua; B baixada de la temperatura; C augment de la matèria en suspensió a l’aigua prop del fons; D - G desembarcaments de gamba; H augment de partícules que fertilitzen el fons.
Company i altres, 2008.
Pel que fa a la recerca científica, s’han fet notables esforços per esbrinar la dinàmica temporal de la gamba i les causes de les seves sobtades davallades de població. Actualment la possibilitat de fer estudis pluridisciplinaris i l’oportunitat d’emprendre grans projectes d’investigació han permès avenços notables en el coneixement de l’ecologia d’aquest crustaci. El fet de poder reunir equips experimentats de diferents disciplines (biologia, geologia i física) sota objectius comuns i l’ús de les noves tecnologies per a explorar els grans fons marins han marcat el desenvolupament científic dels darrers vint-i-cinc anys. La disponibilitat d’arts de pesca i vaixells capaços d’explorar fons de fins a 4.000 m a la Mediterrània ha fet que es detectés gamba a gairebé 3.000 m i juvenils a qualsevol fondària. Aquests resultats han fet replantejar algunes de les idees preestablertes fins els anys noranta i han donat peu a noves campanyes d’exploració. Així, doncs, per exemple, l’Institut de Ciències del Mar va poder establir els límits de distribució de l’espècie a una fondària superior a la fixada fins aleshores i, a més, va verificar que la gamba és molt més abundant a la Mediterrània occidental que a l’oriental.
Igualment nou ha estat l’esforç d’aproximació entre ciència i societat, sense el qual difícilment es poden consensuar polítiques per a preservar els recursos marins i, en especial, a la nostra mar, la gamba. Les administracions locals i la mateixa Unió Europea s’han implicat per trobar les condicions adients per a posar en contacte pescadors i científics i per a mostrar la necessitat de fer sostenible una pesca valuosa per a Catalunya sota unes premisses de corresponsabilitat. Aquest acostament ha establert com a primer objectiu aconseguir l’autoregulació del sector extractor a partir de la comprensió de la problemàtica socioeconòmica i pesquera, fent un èmfasi especial en la necessitat de controlar els arts d’arrossegament.
Els estudis recents sobre la gamba han cercat les connexions entre la dinàmica de poblacions i la de l’aigua del fons marí del golf del Lleó; això ha permès comprendre la desaparició sobtada i ocasional de la gamba, que tanta desorientació creava en el sector pesquer. L’aigua que s’estén per la part més profunda del vessant occidental de la Mediterrània procedeix majoritàriament del golf del Lleó.
Àrea d’influència de les cascades submarines a la conca catalanobalear. Aquest procés esporàdic sol tenir una freqüència de 8 a 10 anys, depenent de les condicions climàtiques, i és molt rellevant per als fons pobres més profunds.
IDEM, a partir de Company i altres, 2008.
A l’hivern, quan les temperatures superficials i les del fons s’igualen, les aigües de la columna es barregen des de la superfície fins al fons; aleshores, sediments i nutrients, que provenen del plàncton de les aigües superficials, són arrossegats cap al fons i l’enriqueixen de matèria orgànica, la qual és aprofitada pels petits organismes que hi viuen (bacteris, organismes unicel·lulars, petits cucs, crustacis, etc.) i que, alhora, són l’aliment d’altres organismes (crustacis i peixos més grans). Els hiverns molt freds i secs, les aigües superficials es refreden molt més ràpidament i, per tant, es mantenen en superfície fins que la dinàmica d’equilibri de densitats es trenca. Aleshores, les aigües es precipiten cap al fons de manera sobtada i violenta, i això dóna origen a les denominades cascades submarines, que generen corrents molt forts que poden arribar a una velocitat de gairebé un metre per segon. Aquests corrents, que desplacen milers i milers de tones de sediments i nutrients, s’escolen per tota la conca utilitzant especialment les valls o canyons submarins com a vies més ràpides en la seva precipitada caiguda cap al fons. Aquests estudis conclouen que són els corrents originats per les cascades submarines els que s’enduen la gamba cap a altres indrets, per ara encara desconeguts, i que és un fenomen que afecta, amb més o menys intensitat, tota la costa catalana. Aquest fenomen s’ha d’observar des d’una perspectiva més global, entenent que aquests processos de cascades es donen igualment en altres indrets de la mar Mediterrània i que poden afectar altres tipus de gambes i peixos.
Un altre dels estudis en curs és el de la distribució longitudinal i en fondària de la gamba. Gràcies a les anàlisis genètiques s’ha vist que hi ha un flux d’individus des del fons cap a les poblacions més somes, la qual cosa podria indicar que els efectes de la sobrepesca a la zona més propera a la superfície podrien ser pal·liats per l’arribada de nous exemplars provinents d’aigües més fondes. Els estudis sobre fluxos genètics, tant de la gamba com d’altres espècies afins, abasten tota la Mediterrània i les costes de l’Atlàntic adjacents.
Un dels aspectes més difícils, i alhora també bàsic, d’estudiar qualsevol recurs d’importància pesquera és la relació entre el reclutament, el nombre de reproductors i l’ambient. El cas de la gamba no n’és una excepció i, tot i que se sap que els juvenils poden trobar-se a molta fondària, encara no s’ha esbrinat quines són les àrees de reclutament més favorables per als més petits; com tampoc no es coneix res del desenvolupament larval, ni de la deriva en la fase planctònica.
Les investigacions més recents s’enfoquen cap a aproximacions més ecològiques, mitjançat models ecotròfics, que es basen en les relacions tròfiques entre diferents grups (categories) o entre espècies. L’avantatge és que poden incorporar l’espècie humana com a depredadora (a través de la pesca) per tal de representar el funcionament real de l’ecosistema. Aquests models sistèmics permeten predir cada vegada amb més rigor canvis en l’ecosistema amb relació a les variacions dels factors que hi intervenen, siguin biològics, climàtics o econòmics. Encara que estan en fase experimental i pendents d’obtenir tota la informació necessària, aquests models seran en el futur una eina fonamental per a regular la gestió integral de la nostra mar.
També s’espera que les tècniques genètiques expliquin l’origen de les poblacions i la relació de fluxos genètics entre el golf del Lleó i Catalunya, i entre la Mediterrània i l’Atlàntic. Probablement, les tecnologies que es puguin desenvolupar els propers anys permetran fer estudis i avaluacions molt més precisos. L’observació del fons marí, directament o mitjançant vídeos, i diverses tècniques acústiques des de robots o minisubmarins no tripulats són els mitjans amb més possibilitats de donar nova llum en el futur.