Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer.
Roger Vila.
Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990. Es creu que és originària de l’Àsia Menor. A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països. A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades: des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs urbans de pobles o en urbanitzacions amb parcel·les sense edificar. La morfologia no és gens destacable –un Lasius petit de color cafè amb llet–, però la biologia la fa potencialment invasora. El detall més important és el gran nombre de reines, de mida relativament petita, que viuen a les colònies; és l’única espècie europea de Lasius amb tantes reines al niu. De fet, es parla de supercolònies, ja que els nius d’una localitat es poden fusionar, o fins i tot poden intercanviar obreres, covada i reines, de manera que no hi ha lluites entre nius veïns. Així, a Catalunya han arribat a formar colònies de més de 17 ha. També cal destacar l’absència d’eixam, ja que la fecundació té lloc dins el niu i la colònia creix com una taca d’oli, molt a poc a poc però de manera gairebé imparable. La seva dispersió, però, és afavorida pels humans (tràfic de plantes de viver i restes de jardineria, sòl d’excavacions o esllavissades).
L’activitat colonial té lloc del principi de març a la darreria de novembre. Si bé a la primavera –atès que abans no apareixen els individus sexuats–, solen capturar petits insectes, com ara col·lèmbols, psocòpters o pugons, s’alimenta bàsicament de les excrecions dels pugons dels arbres. El seu delit per la melassa dels pugons les fa actives 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, durant gairebé 6 mesos. Un jardí infestat per aquesta formiga pot contenir entre 10 i 100 vegades més formigues que les varietats europees natives. Pugen i baixen dels arbres, més aviat per la part on no hi toca el sol, en un nombre extraordinari, del tot inusual en les altres espècies de Lasius. Sembla que no tenen gaires manies a l’hora de triar arbre: a Catalunya s’han vist en més de 25 espècies, on deuen trobar pugons diferents. És per aquesta raó que poden ser perjudicials per a determinades espècies vegetals, també de jardineria.
S’ha denunciat com a plaga, de jardí i domèstica, en 3 de les 14 poblacions de Catalunya en què és present. Al jardí es troba pertot arreu, i no es pot identificar on és el niu, ja que és molt dispers. Dins la casa, pot instal·lar-se als conductes de tub corrugat elèctric, on pot provocar curtcircuits, i en qualsevol cavitat dels murs i soterranis. Si la vegetació del jardí toca els murs, és una via d’entrada per les obreres en busca d’aliment o humitat. La seva presència, normalment, s’associa a una disminució del nombre d’altres espècies de formigues locals, i també afecta els altres artròpodes: així, afavoreixen els pugons, que augmenten en nombre, però alteren negativament gairebé tots els altres grups de bestioles amb potes.