Quan conclou el període neonatal, l’infant encara continua dormint la major part del dia. Al primer mes de vida, en general dorm unes 15 hores diàries. Mentre dorm, l’actitud no és tan rígida com abans i el cos no està tan flectit. Generalment, tendeix a tombar el cap a un cantó, més que res cap al costat d’on li arriba la llum. Convé, per tant, moure’l i posar-lo alternativament d’ambdós costats, per a evitar que sempre tombi el cap en la mateixa direcció. Al mes d’edat, comença a sostenir una mica el cap. Aleshores, quan està boca avall, pot aixecar-lo una mica, i si se’l sosté assegut pot mantenir-lo aixecat momentàniament. Tanmateix, encara el controla poc, i és preferible procurar-li un recolzament.
A partir dels 2 mesos, l’infant cada vegada dorm menys i passa més estona diària atent al món que l’envolta. Ja pot mantenir momentàniament el cap alçat, quan està boca avall i, si se’l seu, el manté dret durant força estona.
A partir dels 3 mesos ja passa moltes hores despert, per la qual cosa convé facilitar-li la relació amb l’entorn. Per tant, és millor que els laterals del bressol siguin de barrots, i no una estructura tancada que l’impedeixi de veure l’entorn. En aquesta època ja pot aixecar el cap pràcticament tota l’estona que vulgui, i fins i tot se sosté recolzat en els seus avantbraços, i belluga el cap d’un cantó a Paltre.
En aquesta edat, l’infant comença a examinar també el propi cos i a conèixer-ne les possibilitats. És comú que es miri les mans, les obri i les ajunti a la línia mitjana. De moment, els seus moviments són simètrics.
Quan compleix el mig any d’edat, l’infant ja sol haver adquirit un cert domini del cap. És capaç de sostenir-se sobre els braços i d’aixecar el cap per a observar el que passa al seu voltant. Quan està boca amunt, alça el cap i és capaç de tombar-se ell sol. També pot sostenir-se assegut, sense ajuda, però amb el tronc flectit. Si se’l posa dempeus i és subjectat per les mans, és capaç de sostenir el propi cos i mantenir-hi la posició. Als 6 mesos, l’infant se sol descobrir els peus: se’ls toca, hi juga i se’ls posa a la boca.
Durant el tercer trimestre, l’infant pot estar-se una bona estona assegut, per bé que al principi li cal aguantar-se amb les mans. Li agrada estar-se assegut en una petita hamaca, des d’on pot observar còmodament l’entorn. Cap als 8 mesos, ja sol poder-se aguantar bé assegut, sense cap punt de recolzament. Fins i tot pot inclinar-se cap a un cantó per agafar un objecte i, després, recobrar la posició inicial.
Als 9 mesos, l’infant ja és capaç de canviar de posició ell sol. Pot passar de la posició ajaguda a la d’assegut, i a l’inrevés, i si té un bon suport per a agafar-se, com ara un moble, és capaç de posar-se dret.