Situació
Part alta del poble de Vernet, on s’aprecia, envoltada de cases modernes, la part superior de la façana sud de la torre del castell.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al cim d’un turó que s’alça a la riba dreta del Segre, davant de la població d’Artesa de Segre. La torre del castell resta envoltada per habitatges fets en època moderna.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG377413.
Des d’Artesa de Segre, hem d’agafar la carretera que va cap a Alòs. Vernet resta a mà dreta, un cop passat el Segre. (JBM-MGF)
Història
La primera referència d’aquest castell apareix en les afrontacions del castell de Malagastre de l’any 1048. Sanahuja el situa entre els castells conquerits en 1015-16 pel comte Ramon Borrell de Barcelona, quan actuava de tutor del comte Ermengol II d’Urgell.
Formà part dels castells del vescomtat d’Àger i al principi en foren feudataris els Bernat, de la nissaga d’Arsenda, la muller d’Arnau Mir de Tost. Ramon Bernat, en el testament del 1172, el llegà al seu fill Ponç. El 1196 n’era posseïdor Ponç de Seró, que no sabem si era el mateix suara esmentat, que el deixà al seu fill.
Lladonosa inclou entre els repobladors de Lleida els castlans d’aquest castell, detentors del cognom Vernet.
Al principi del segle XIII figura encara com a patrimoni vescomtal; el 1204 el vescomte Guerau Ponç IV de Cabrera instituí un cens de les rendes que rebia de dit castell, el qual poc després pervingué als Cervera. Així, consta que Ramon de Cervera, en testament atorgat l’any 1227, llegà, aquesta fortalesa al seu fill Jaume. A l’inici del segle XIV estava encara en mans dels Cervera, ja que hi ha constància que l’any 1311 Dolça de Cervera donà perpètuament al seu fill Pere d’Ayerbe el castell de Vernet. Posteriorment formà part del marquesat de Camarasa. (FFLl-ABC)
Castell
L’element més important del castell de Vernet és una gran torre de planta rectangular. Els costats llargs, el sud el nord, fan prop de 8 m de llargària. Els costats curts tenen una longitud de 5, 5 m. L’alçària de l’edifici és d’uns 10 m. Sembla que tota la construcció era feta amb carreus de mida mitjana (25 cm d’alçària per 40 cm de llargària), ben col·locats en filades i units amb morter. Al cim de l’edifici —l’única part visible des de l’exterior— hom pot veure una espitllera al costat est i una finestra a la banda sud. És gairebé segur que en alguna d’aquestes dues parets hi devia haver la porta d’entrada, molt probablement situada a uns 5 m del terra exterior. Actualment, però, a causa de les cases que hi ha adossades a tot l’entorn, és impossible de poder-ho comprovar. La de la banda nord és la més antiga d’aquestes construccions que s’afegiren; duu, en una finestra, la data de 1589.
Segurament, quan es feu aquesta fortificació, a part aquesta torre castell, es degueren fer altres construccions, i potser un recinte més ampli. En principi, d’acord amb el que podem veure, cal datar aquest castell a la segona meitat del segle XI. Podem afirmar també que és un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, força bo —malgrat restar molt amagat—, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terres de frontera, eren predominants les torres de planta circular. (JBM-MGF)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 13, pàgs. 324-325
- Buron, 1989, pàg. 183