Situació
Restes de l’església, abans que fos enderrocada, situada prop de la masia de la Santa Creu.
J.R. González
Les restes d’aquesta església es troben al costat nord de la carretera nova que va de Ponts a Folquer, a poca distància de la masia de la Santa Creu, en un vessant de muntanya entre Folquer i Palau. Prop seu passava el camí que anava de Ponts i Gualter a la Conca de Dellà i hi havia una font.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG461526.
Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer, el mas de la Santa Creu és a uns 3 km abans d’arribar a Folquer, prop d’un revolt marcat. Les restes de l’església i la necròpoli són al costat de la carretera. (JRG)
Història
Es tracta d’una església documentada des del principi del segle XI. La primera referència es troba en la dotació primitiva de l’església de Sant Miquel de Montmagastre del 1010 (redactada, sembla, vers el 1019). Una de les donacions a Montmagastre consistí en les Coromines de Seix, que afrontaven a llevant amb el riu que passava prop de Santa Creu, a ponent amb el camí que anava a Comiols, a migdia amb l’alou de Cizoni i al nord amb Folquer de Comiols. Després d’aquest esment no sabem res més d’aquesta església fins al segle XVII, quan apareix entre les esglésies de l’arxiprestat d’Àger en el llibre de sinodals del 1648. Fou objecte de visita arxiprestal de 1757-58, però, en canvi, no ho fou en la de 1783-84. És molt possible que l’església de Santa Creu depengués fins al segle XVI del priorat de Sant Miquel de Montmagastre. (CPO)
L’aparició d’una sèrie de tombes durant les obres de la nova carretera de Folquer a Ponts, a les acaballes de l’any 1987, feu possible el “descobriment” d’aquest edifici i de la necròpoli que li fa costat. Jordi Pérez se n’assabentà i comunicà la troballa al Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En una visita es va poder constatar que les màquines excavadores havien trobat ossos humans en treballar vora les restes del lloc anomenat “l’Església”. El propietari del mas de la Santa Creu, Josep Bernaus, va aconseguir que es respectessin les restes de l’església, amenaçades per la nova via. Malauradament, les tasques de construcció de la nova carretera, la desaparició d’una alzina nascuda entre les pedres i un seguit de pluges originaren l’enderroc de gran part del que es conservava de l’edifici la primavera de l’any 1988. (JRG)
Església
La primera visita que hi férem va permetre d’identificar les restes que hi ha al lloc com l’angle nord-occidental d’una construcció de planta rectangular, amb l’eix principal orientat d’est a oest. L’edifici era subdividit en dues naus. La més septentrional era la més ben conservada, però curiosament tenia unes dimensions molt estretes: 2 m d’amplada per 10 m de llargada. Era coberta amb una volta de mig canó, encara conservada parcialment. Els murs mesuraven 70 cm de gruix i eren fets amb petits carreus rectangulars. Al costat de migjorn es tancava amb un mur d’1 m de gruix, que devia limitar amb la nau principal de l’edifici, la qual devia restar també coberta amb una volta de mig canó, segons testimoniava l’arrencament conservat. Aquesta paret era feta de carreus petits i tenia la peculiaritat de disposar de tres arcs de mig punt, fets amb dovelles estretes i de talla tosca, que devien permetre, originàriament, la comunicació entre les dues naus. En un moment posterior es degueren cegar aquests arcs, els quals es convertiren en una mena de capelles laterals, fet que degué deixar aparentment incomunicada la nau nord, per raons actualment desconegudes.
Sembla evident que ens trobem davant les restes d’un temple romànic de dues o tres naus, que podem datar al segle XI, el qual malauradament no ha suportat el pas del temps i el veïnatge d’una carretera nova. Caldria efectuar-hi una excavació arqueològica per a poder conèixer més bé l’església i consolidar les poques restes que s’han conservat. (JRG)
Necròpoli
Una de les sepultures localitzades a ponent de les ruïnes de l’església.
J.l. Rodríguez
Al voltant de l’església de Santa Creu hi ha una necròpoli medieval. Les primeres localitzacions de tombes, que van permetre descobrir el jaciment, s’efectuaren a uns 6 m a l’est de l’edifici de l’església. Per referències orals sabem que sortiren, a uns 2 m de profunditat, dos sarcòfags de pedra i indicis d’una tomba de lloses. Posteriorment, la curiositat portà a cercar-ne d’altres amb la pala excavadora i així, un dia, aprofitant la presència d’uns periodistes, es localitzà un nou sarcòfag de pedra, amb restes òssies a l’interior. Aquest era situat, però, a ponent de l’església. La visita que hi férem va permetre de documentar aquest sepulcre parcialment, ja que tant la coberta com les restes òssies ja havien desaparegut. La sepultura era de planta trapezial (la part més estreta era al peu), s’havia conservat in situ i era orientada d’est (els peus) a oest. Feia 2 m de llarg, la seva amplada màxima era de 30 cm, la fondària era de 20 cm i el gruix de les parets de 5 cm. Aquest enterrament era a 2 m de profunditat, amb relació al nivell del sòl. En el tall que havia fet l’excavadora per cercar-lo, havia destruït un enterrament de lloses, la secció del qual era visible uns 60 cm per sobre del sepulcre exempt.
En aquesta necròpoli també es trobaren altres restes d’ossos, diversos fragments de ceràmica grisa medieval i algun fragment de terrissa més moderna. És evident que si es compara el sepulcre exempt de pedra amb la tomba de lloses, que el cobria i era situada més amunt, el primer és relativament més antic. El sarcòfag degué estar en relació amb els primers temps de funcionament de l’església. No podem pas descartar tampoc que no estigués en relació amb un temple anterior al conservat, que hem descrit més amunt. En canvi, la tomba de lloses és, sense cap dubte, més moderna, bé que probablement correspon a l’etapa de plena utilització de l’edifici religiós, poc després de l’any 1000. (JRG)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 170 i 222
- González - Pérez, e.p